PINEDA, CAPITAL DEL BARRAQUISME WEEK-END (24/01/12)

Des de fa ja alguns anys, Pineda de Mar ve experimentant una dinàmica territorial inquietant que afecta una part significativa de la zona que concentra els valors paisatgístics, històrics, patrimonials i agraris més rellevants del municipi. Aquesta zona, que és coneguda amb el nom de la Vall de la Riera de Pineda, actua com a corredor verd que uneix el litoral amb les muntanyes i el Parc del Montnegre. Aquests valors varen justificar la inclusió de la Vall, al 2005, dins del Pla Director Urbanístic del Sistema Costaner (PDUSC) promogut pel govern de la Generalitat. El pla pretenia la salvaguarda de les zones costaneres de Catalunya de l'expansió edificatòria, atorgar més garanties de continuïtat als sols agraris i millorar els eixos de connectivitat ambiental i paisatgística entre la façana costanera i les muntanyes del litoral. En el cas de la Vall de la Riera de Pineda es reconeixia el paper destacat que jugava aquest espai, a escala comarcal, per l'assoliment dels objectius esmentats. Tant és així que l'àrea va ser catalogada amb el màxim nivell de protecció com a sòl no urbanitzable costaner amb categoria C1.

Aquest pla, ben intencionat, semblava que havia d'incidir favorablement en l'ordenació de tot un seguit d'activitats irregulars que ja aleshores s'escampaven d'una manera força visible i sense cap mena de control. En efecte, al llarg de la darrera dècada, sota l'empara de parcel·lacions de petita superfície que s'havien de destinar a horts periurbans, han anat proliferant tota mena d'usos que entren en contradicció no només amb el que estableix la normativa del Pla Director, sinó amb el que fixa la llei d'urbanisme de Catalunya, amb els propòsits de l'Agenda 21 local i amb el reglament del Pla General d'Ordenació Urbana (PGOU) que, al cas de Pineda, fou aprovat el 1992.

Es tracta, en la majoria de casos, d'activitats no regularitzades, al marge de la disciplina urbanística, i que són percebudes com a molestes, insalubres, marginals o inclús perilloses, pel conjunt de la ciutadania. Aquí s'inclouen dipòsits de ferralla o de materials de construcció, petits tallers, tractament d'àrids, caravanes, cotxes, barraques d'autoconstrucció per a usos ocasionals (o no), petits horts no professionals amb espais per a la realització de barbacoes o d'altres activitats recreatives, etc. Hi ha un element que caracteritza aquesta corrua d'activitats irregulars i que és la utilització de tot tipus d'estris pels tancats que les delimiten: plàstics, mallats cinegètics, fustes, conglomerats, ferros, matalassos, etc. Qualsevol mitjà és prou vàlid sempre que la seva visibilitat i consistència sembli suficient per definir els límits on es desenvolupa aquella activitat.

A l'actualitat, la superfície ocupada per aquestes parcel·lacions irregulars supera ja les 7 hectàrees dins el sector que fou declarat com de màxima protecció pel Pla Director aprovat el 2005. Es pot afirmar, doncs, que és una de les extensions més grans del Maresme que pateix aquesta degradació, més encara en una zona on diverses figures de l'ordenació urbanística tant d'àmbit local com català haurien d'haver evitat aquest procés, que encara continua. Realment dóna la impressió que la disciplina urbanística i l'ordenació territorial a Pineda s'acaben a la carretera N-II i que, més a munt, i fins a l'entrada al parc del Montnegre, el que s'imposa és el far-west. No es tracta aquí de foragitar els horts sinó d'endreçar-los, de fer-los compatibles amb l'activitat agrícola professional i de suprimir, amb un calendari a la mà, els usos que contradiuen els objectius del planejament. Això és el que, des de fa temps, es porta treballant a municipis com Sabadell, Girona, Bescanó, Mollet del Vallès o Salt. Per què aquí no ha de ser possible?

Ara fa 10 anys que es varen recollir més de 3.000 signatures no tan sols per desclassificar el sòl urbanitzable present a la Vall (del qual només s'ha aconseguit el 40%), sinó per ordenar les activitats no agrícoles que llavors ja es practicaven. Doncs bé, ni les 3.000 signatures, ni el PGOU, ni el Pla Director, ni la llei d'urbanisme, ni la disciplina urbanística, ni l'Agenda 21 han servit per frenar aquesta amenaça. Més aviat el contrari, a mesura que ens hem dotat d'eines legals que teòricament havien de prevenir això, amb més rapidesa s'ha difós. Als últims mesos noves mostres d'aquestes parcel·lacions irregulars han aparegut molt a prop de l'aqüeducte romà de Can Cua, àrea que se suposa d'interès arqueològic, tot envaint una zona que, fins llavors, n'havia restat al marge.

Davant de tot plegat, què més necessita el govern municipal per intervenir decididament i endreçar tot aquest desgavell? Quina evidència més cal posar damunt la taula? Per quan la gestió de la Vall de la Riera, amb prou perspectiva i visió de conjunt? Serà un mandat més d'indefinició i d'escassa convicció per afrontar aquest problema o realment es començaran a posar les bases per a una solució que perduri? Si Pineda, com s'afirma des de certs àmbits, vol aspirar a convertir-se en la capital de l'Alt Maresme, que ho sigui en primer lloc del barraquisme de cap de setmana, no sembla la millor forma d'acostar-se a una fita com la que es proclama.

CONTINGUT DELS PLAFONS DEL SENDER SLC 101 (18/01/12)

Podeu consultar i descarregar el contingut dels plafons encara per col·locar del sender SLC 101 per la Vall de la riera de Pineda

Sender SLC 101 Vall de la riera de Pineda de Mar (El Maresme)

SENYALITZAT I OPERATIU EL SENDER LOCAL SLC-101 PER LA VALL DE LA RIERA(18/12/11)

Ja teniu disponible el track del sender SLC-101 a Wikiloc a la secció de mapes de la Vall.

Esperem que gaudiu de l'itinerari!

CARTA OBERTA A L'ALCALDE DE PINEDA, A PROPÒSIT DE LA FINALITZACIÓ DE LES OBRES DE LA DEPURADORA (14/11/11)

Benvolgut,

T'escrivim aquest correu per comentar-te la conveniència de convocar la comissió de seguiment (si a aquestes alçades es pot dir així) de la depuradora. Fa un mes que varem demanar la corresponent convocatòria a en Guillem Peñuelas (ACA) i ens va comentar que us havia passat la proposta a vosaltres, com Ajuntament, i que els deixéssim un cert temps per preparar-la. Fa uns dies es varen poder escoltar unes declaracions teves on proposaves fer un front d'alcaldes per acabar les obres de la depuradora. La veritat és que varem quedar força estupefactes.

Abans que es comencessin les obres de la depuradora a la pedrera, el maig de 2008, justament es va crear la comissió de seguiment, per ser punt de trobada entre representants polítics, sectors implicats/entitats i Agència Catalana de l'Aigua (ACA), per tal de seguir les obres de la depuradora i evitar les controvèrsies i malentesos que s'havien viscut a l'etapa anterior. El compromís de llavors (tant de l'Ajuntament de Pineda com de l'ACA) va ser que aquesta comissió es trobés, formalment, cada dos o tres mesos per fer aquest seguiment. Excepte en les dues primeres reunions, que es va mantenir la periodicitat acordada, a les reunions posteriors no s'ha fet una altra cosa que perllongar els terminis de convocatòria. Ara ja fa un any que es va realitzar la darrera reunió i oficialment no hem sabut res més, a part dels cops que hem preguntat al tècnic que fa d'enllaç amb l'Ajuntament o que hem rebut notícies per part de tercers, de quarts o de cinquens.

En tot aquest temps, ni l'ACA ni l'Ajuntament de Pineda han fet bandera d'aquesta comissió. Es va crear gairebé per circumstàncies i de manera forçada. Estem segurs que si no hagués estat perquè cada vegada s'ha portat la denúncia d'aquests incompliments als mitjans d'informació, només se n'haurien convocat les dues primeres trobades, i gràcies!! Per tant, que ara, després d'un any en que l'ACA anunciés, justament a la darrera reunió de la comissió, que les obres sofririen força retallades, es reclami aquest front d'alcaldes, no ens sembla massa conseqüent. És com si s'adrecés una carta d'invitació a uns convidats per assistir a una festa que ja s'ha acabat.

El lloc "natural" per plantejar aquest tipus de demandes seria precisament dins d'una comissió de seguiment en la que els qui més haurien de creure no han cregut. Perquè era allà on s'havien de trobar l'ACA, els representants polítics i les entitats; no ara, amb aquest suposat "front d'alcaldes".

En comptes de fer aquesta proposta (no diem que no fos benintencionada), l'alcalde, encara que no assistís l'ACA, hauria d'haver convocat una reunió d'aquesta comissió on fossin presents tots els alcaldes (o representants dels respectius ajuntaments) així com els representants dels sectors implicats. I allà sí, fer força, tots plegats, perquè les obres s'acabessin o si més no amb un calendari i amb uns mínims compromisos a la mà. Ja no parlem només de temes com la integració ambiental, el terciari o l'aula didàctica. Estem parlant de qüestions més elementals com l'entrada en funcionament d'una infraestructura i de garantir que s'acompleixin uns estàndards mínims en la seva gestió. Estem parlant, fins i tot, d'afectacions individuals que, malgrat semblar molt personals, tampoc es poden desatendre. En aquest sentit, la situació d'una explotació agrícola com la de l'Ernest Pujadas és una mostra de manual: ocupacions temporals que han sobrepassat dates i superfícies sense que es contempli cap mena de compensació; inundació i pèrdua de collites per avaria en les instal·lacions sense que ningú es faci responsable,... Podríem parlar, també, de l'incompliment de compromisos com el de perllongar en uns metres el mur de canalització de la rasa de Valldemaniu per evitar que els camps s'inundin durant les seves crescudes, etc. L'Ernest Pujades va posar hores per aconseguir que diversos terrenys del sector de la vall de la riera tinguessin les menors afectacions un cop acabades les obres dels col·lectors i, ara, sembla que ningú no es recordi d'ell quan cal atendre unes reclamacions que semblen raonablement justes.

En altre ordre de coses, és poc comprensible que, des dels municipis beneficiaris de la planta, s'hagin fet diversos viatges per conèixer una depuradora presa com a "model", en aquest cas, la situada a Biàrritz, al País Basc francès, i que en canvi, durant tres anys, no s'hagi convocat un sol acte informatiu, obert a la ciutadania, per explicar com anava l'execució de les obres. És poc justificable que, en més de tres anys, la comissió de seguiment no hagi realitzat una sola visita a les obres, perquè li expliquin les seves característiques i execució. A la darrera reunió ja es va demanar aquesta visita.

Amb la comissió de seguiment de la depuradora ha donat la impressió que aquí només es creen coses per oferir notícies a la premsa i per transmetre la idea aparent que els problemes ja es resolen. Però després ningú s'encarrega de fer un seguiment i de treure profit d'una eina amb objectius gairebé idèntics als que, ara, l'alcalde, busca amb aquest pretès front. Això és el que ha passat amb la comissió de seguiment i ens sembla que amb d'altres propostes que acabaren en un carreró sense sortida, i en les que ara no hi entrarem.

Molt diríem que possibles justificacions com dir que "estem en crisi", aquí no hi tenen cabuda. Creure en una fórmula de participació i de presa de decisions com la que es va concebre en el seu moment, per la construcció de la depuradora, no depèn ni de crisis econòmiques ni de disponibilitats pressupostàries. És bastant més fàcil que això.

Atentament,
Plataforma "Salvem la Vall de la Riera de Pineda"

Pineda de Mar, 14 de novembre de 2011

COMENÇA LA SENYALITZACIÓ DE L'ITINERARI PROPOSAT PER LA PLATAFORMA A LA VALL DE LA RIERA, EL SENDER LOCAL SL-C 101 (22/09/11)

Una bona notícia:
Ha començat la senyalització de l'itinerari proposat per la Plataforma Salvem la Vall de la Riera de Pineda al Parc del Montnegre per difondre el valor paisatgístic i patrimonial de l'espai que vertebra la riera de Pineda, amb els seus nombrosos punts d'interès. Hi ha posat un plafó explicatiu de l'itinerari a l'església del poble i 10 de les 20 fites de fusta que toca col·locar....
La Plataforma, com a entitat col·laboradora del parc estem encarregats d'acabar de senyalitzar els trencats i els llocs dubtosos, perquè en un itinerari de 9 km amb molts camins i caminets que creuen, 20 fites són poca cosa. Aquest itinerari ja està homologat a nivell de tot Catalunya. És el sender local núm. 101 (SL-C 101).

És una iniciativa més, de la plataforma, per mirar de salvar l'espai agrícola-natural que envolta la riera de Pineda a la part més propera al poble de la depredació urbanística. És la part que està abans d'arribar al parc natural i, per tant, fora de la seva protecció.

Fa 10 anys que es va constituir la plataforma amb l'objectiu prioritari d'aconseguir la desclassificació de tota la vall de la Riera de pineda i de moment hem aconseguit que passés a no-urbanitzable el 40% de la zona urbanitzable.

LA DIPUTACIÓ DE BARCELONA INICIA LES OBRES DE RESTAURACIÓ DE LA BASSA DEL MOLÍ DE CAN MARQUÉS (25/06/11)

Des d' aquesta mateixa setmana s'està executant un projecte que contempla el sanejament i impermeabilització de la bassa de Can Marqués, una tanca perimetral de la mateixa, així com la recuperació de la conducció de l'aigua des de la font del Ferro.

Després de la restauració per part de la Plataforma del molí i el forn de calç de Can Marqués, així com de l'entorn de la font del Ferro, aquesta actuació significa una important millora en l'entorn patrimonial històric i etnològic de la zona, una de les entrades principals del Montnegre venint del sector costaner de l'Alt Maresme

CARTA OBERTA ALS REPRESENTANTS MUNICIPALS DE PINEDA DE MAR (24/04/11)

Set entitats/col.lectius del municipi hem signat, de manera conjunta un manifest davant el procés de degradació progressiva que està patint l'espai de la Vall de la Riera.

A aquestes alçades, com a mínim una part de les qüestions que es denuncien al full ja haurien de trobar-se suficientment encarrilades.

Després d'una dècada, de més de 3.000 signatures recollides (entre elles les de diverses persones que composen ara l'equip de govern), d'una Agenda 21 aprovada el 2005 que també ho recull i d'haver disposat d'un mandat amb una majoria més que còmoda per poder-ho tirar endavant, encara ara s'ha d'estar recordant que més de la meitat del sòl urbanitzable de la Vall de la Riera no s'ha desclassificat.

Potser és que encara hi ha dubtes, a nivell polític, que amb el creixement previst al Pla Parcial 1, el d'altres plans parcials menors, el de diverses unitats d'actuació i el del sòl industrial, doncs que no hi ha prou. Que s'han de deixar les portes obertes perquè, en el futur, la taca edificada de Pineda pugui anar més enllà d'aquests límits. Potser tampoc hi ha prou amb la constatació de les dramàtiques conseqüències que està deixant la rauxa immobiliària de fa quatre dies. Potser és que resulta poc rellevant defensar políticament un model de territori on es contempli que una part del municipi resti al marge de les expectatives urbanístiques.

Això només per tocar el tema de la desclassificació. Podríem tractar el passeig de ribera. És que d'aquesta qüestió també es porta parlant com a mínim durant 10 anys i, pràcticament, estem allà mateix. Aquesta és la tercera vegada que s'intenta promoure el projecte i, per tercera vegada, també sembla que acabarà igual, amb un rotund fracàs. Ara teníem una alternativa més sòlida que en cap altre moment. Es va proposar, es va discutir, es va redactar, es va pagar però, com els altres intents, igualment, acabarà al calaix. Vist els resultats potser ens el podríem haver estalviat.

Teníem una ocasió privilegiada com la que ens proporcionaven les obres del col.lectors de la depuradora sota el Passeig d'Hortsavinyà però s'ha desaprofitat. Sembla impossible aconseguir, per un municipi de 27.000 habitants, pretesa capital de l'Alt Maresme, disposar d'un corredor mínim de 2 m. o 3 m. d'amplada i 2 km. de llargada que connecti el nucli urbà amb el Montnegre.

Podríem parlar també de la degradació galopant que està patint l'espai, amb un sòl rústic en el que es fan, impunement, parcel.lacions i ocupacions de tota mena, s'envaeixen camins, es realitzen abocaments i s'expandeixen dipòsits de ferralla, de fusta, de vehicles, s'aixequen barraques i tancats, etc.. Expressions com "disciplina urbanística" o
"ordenació territorial" no es coneixen per damunt de la N-II. El més frapant de tot és que l'expansió d'aquesta degradació ha estat directament proporcional a la promulgació de normativa que, teòricament, l'havia d'evitar. Quantes més lleis i més normativa hem tingut, més sistemàticament s'ha incomplert. De què ha servit, per aquell espai,
disposar de Pla General, aprovat ja fa 19 anys? Fa 6 anys que es va aprovar el Pla Director Urbanístic del Sistema Costaner a nivell del litoral de Catalunya, de què ha servit? L'espai on més han crescut aquestes ocupacions és, justament, la zona que havia de quedar salvaguardada per aquest pla.

Avui dia aquest espai és, de ben segur, un dels més grans de la comarca amb aquest nivell de degradació, fora dels nuclis urbans.
Potser en alguna cosa sí serem "capital"!!

Per desenvolupar l'ARE, tot el personal tècnic i polític estava a disposició per impulsar-lo; no hi havia restriccions de recursos humans, ni de temps. En canvi, quan es parla de fer acomplir la normativa existent o de promoure actuacions per aquests espais tot són problemes i limitacions: no hi ha personal, no hi ha recursos,...

Evidentment que el municipi té moltes altres dificultats i mancances que no són aquestes; s'és absolutament conscient. Ara bé, han passat 10 anys i, entre fer-ho tot i no fer pràcticament res, hi ha un gran tret. Pensem que queda prou demostrat que la crisi dels darrers temps no és cap pretext per justificar, a aquestes alçades, la inacció en uns problemes o propostes que es porten posant damunt la taula força més enrere.

Potser és que el que s'ha explicat no és suficientment rellevant o prioritari per esmerçar part de l'atenció, del temps i definir, com a mínim, un calendari, un programa d'actuacions que permeti anar fent passes de manera progressiva.

Potser és que caldran quatre anys més per començar a percebre avenços realment significatius en aquest sentit encara que som bastant escèptics després de tots els antecedents que ja tenim a les esquenes. Sincerament, si als propers quatre anys, no es pensa actuar d'una manera més ferma i decidida en els punts anteriors, és millor que els deixeu al marge dels programes electorals. Si més no sabrem a què atenir-nos i no tornar a caure en el parany de les falses expectatives i de les il·lusions aparents.

DENUNCIEM LA DEGRADACIÓ DE LA VALL DE LA RIERA (15/04/11)

La Plataforma, juntament amb 6 entitats més, elaboren un full on es denuncia la degradació progressiva que està patint la Vall de la Riera i demanen mesures urgents per aturar-la:

ATUREM JA LA DEGRADACIÓ DE LA VALL DE LA RIERA DE PINEDA!!

La Vall de la Riera de Pineda és l'espai natural més important que disposa el nostre poble i una de les principals entrades al Parc Natural del Montnegre. Durant els últims anys, s'han realitzat diverses campanyes ciutadanes a favor de la seva preservació. El cert, però, és que la zona s'ha anat degradant cada vegada més, tot i que la Generalitat va protegir parcialment la Vall l'any 2005. És per això que les entitats i col·lectius que signem aquest full fem una crida pública per aturar, urgentment, aquest estat de coses.
El que demanem és:

1.- DESCLASSIFICACIÓ URBANÍSTICA COMPLETA DEL SÒL URBANITZABLE DE LA VALL.
Després de 10 anys de demanar-ho, amb més de 3.000 signatures a favor, que l'Agenda 21 ho recollís com a actuació prioritària, i malgrat el seu compromís, l'actual govern municipal (PSC i ERC) tan sols n'ha desclassificat el 40%, és a dir, ha deixat més de la meitat del sòl amb potencial urbanitzable. Exigim a l'equip de govern, la desclassificació total de la part sensible a ser urbanitzada.

2.- RECUPERACIÓ DELS ESPAIS AGRÍCOLES OCUPATS PER BARRAQUES I ACTIVITATS IRREGULARS QUE HAURIEN D'ANAR AL POLÍGON INDUSTRIAL.
A la Vall de la Riera trobem una de les zones del Maresme on el barraquisme, preferentment de cap de setmana, i les activitats irregulars han assolit una major extensió. Això ha expulsat l'activitat agrícola professional i ha empitjorat els valors paisatgístics, patrimonials, ambientals i econòmics del territori. La normativa urbanística del municipi i de la Generalitat prohibeixen, expressament, aquest tipus d'assentaments i cal fer complir-ho de manera efectiva.

3.- TRANSFORMACIÓ DE LA RIERA EN UN CORREDOR VERD QUE UNEIXI EL POBLE AMB EL MONTNEGRE.
Amb la construcció de les obres dels col·lectors de la depuradora, l'equip de govern es va comprometre a transformar la riera en un veritable corredor verd entre Pineda i el Montnegre; el projecte incloïa la restauració vegetal dels talussos de la riera, un passeig per a vianants i un carril bici entre el marge dret de la riera i la nova carretera.
L'interès ha estat tant poc, que a dia d'avui, la carretera ja torna a ser asfaltada i enganxada al marge dret de la riera, sense espai suficient per, ni tant sols, posar-hi un pas de vianants.
Al ple del mes de Febrer, l'Ajuntament va aprovar a corre-cuita, tirar endavant el projecte de passeig per a vianants. Aquest disposa d'un espai de només 50 cm de canyer i deixa per una segona fase sense concretar, la creació del carril bici, que haurà de situar-se a l'altre banda de la carretera. Això no és cap corredor verd, és un nyap.

4.- FINALITZACIÓ COMPLETA DE LES OBRES DE LA DEPURADORA.
El passat mes de desembre l'ACA va ajornar, sense data, les obres d'acabament de la depuradora a la pedrera de Montpalau. De moment, no hi haurà ni aula didàctica sobre el cicle de l'aigua, ni integració paisatgística de la infraestructura, ni el que és pitjor, no hi ha previst el tractament terciari. Demanem a l'Ajuntament, que pressioni a l'ACA per definir un calendari on, de manera gradual, es vagin desenvolupant aquests projectes que són essencials per la millora que suposarà tenir l'aigua residual correctament tractada.

CICLE DE SORTIDES BOTÀNIQUES I NATURALISTES A PINEDA (12/12/10)

A partir d'aquest mes de desembre, i fins al febrer, es farà un cicle de sortides a diferents espais naturals de l'Alt Maresme que organiza el biòleg pinedenc Miquel Jover. L'objectiu d'aquestes excursions es visitar els indrets que tenim més propers (als quals sovint no donem la importància que es mereixen) i, sobretot, posar de relleu els seus valors naturals i culturals.

Ll'enfocament d'aquestes sortides serà bàsicament botànic, si bé també es comentarà qualsevol altre aspecte que pugui ser interessant de comentar (fauna, patrimoni arquitectònic, història, etc.), doncs alguns dels espais a visitar tenen importància per a la reproducció d'aus o amfibis.

La primera sortida serà el dia 19 de desembre: aquell dia es visitaràel sot del Salt, capçalera de la riera de Pineda.

Més informació al seu blog.

LA PLATAFORMA PARTICIPA A LA MANIFESTACIÓ CONTRA ELS LATERALS DE L'AUTOPISTA (25/11/10)

La Plataforma ha recolzat les al·legacions en contra de la construcció dels laterals de la C-32 i ha participat en la manifestació del diumenge 21 de novembre, a Mataró.

2.000 persones i més de 50 tractors s’han manifestat per demanar que s’aturin els laterals responent a la crida de la coordinadora 'Preservem el Maresme' que aplega ja 65 entitats del Maresme i reclama a l’administració que aturi els projectes de Ronda Mataró i Ronda Maresme i iniciï el diàleg per trobar un model de mobilitat de futur, sostenible i consensuat amb la societat civil.

COMUNICAT DE LA PLATAFORMA SALVEM LA VALL DE LA RIERA EN CONÈIXER LA RETALLADA PRESSUPOSTÀRIA QUE PATIRAN LES OBRES DE LA DEPURADORA DE L'ALT MARESME NORD (10/11/10)

El dilluns, 8 de novembre, es va dur a terme la quarta reunió de la comissió de seguiment de les obres de la depuradora de l'Alt Maresme Nord de la qual la nostra entitat en forma part. En el decurs de la trobada, a més a més d'informar-nos de l'estat d'execució del projecte, l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) va comunicar que, degut a les fortes restriccions pressupostàries i financeres que l'afecten, es veia obligada a posposar, sense data de realització, part de les actuacions previstes al projecte.

Les actuacions afectades són totes aquelles que no es consideren imprescindibles per la posada en funcionament de la planta.

D'acord amb les explicacions que van ser donades pels responsables de l'ACA les actuacions que RESTEN SUSPESES SENSE DATA D'EXECUCIÓ són:

1.- Tractament terciari de la planta.

Pel que fa a aquesta part del tractament, de moment tan sols es reservarà l'espai on en el futur és previsible que s'acabi instal·lant.

2.- Execució del projecte de conducció de les aigües tractades amb terciari fins abocar-les a la Tordera, a l'alçada de Fogars de la Selva

Aquesta proposta s'havia plantejat en el seu moment com la forma de tancar el cicle de l'aigua i de contribuir a la regeneració de l'aqüífer de la Tordera.

3.- Execució del projecte d'integració paisatgística i ambiental

Les intervencions previstes dins aquest projecte i que s'havien d'iniciar tan bon punt s'acabessin les obres de la planta de tractament incloïen els acabats estètics i vegetals de l'interior del recinte de la depuradora, la refosteració de la part posterior de la depuradora fins a la paret de la pedrera així com la restauració vegetal del tram de la riera que passa per davant de les instal·lacions i dels terrenys de l'antiga pedrera, que ara està molt malmès.

Sobre aquestes actuacions, l'ACA va reconèixer que, malgrat que les restriccions serien importants, encara s'havia de determinar el seu abast i que es concretarien properament.

4.- Execució del centre d'interpretació de la depuradora

Dins el recinte de la depuradora es preveia una sala que servís per reflectir, des d'un punt de vista didàctic, el funcionament de la planta i el paper que té la depuració dins el cicle de l'aigua, entre d'altres. Aquest centre havia d'actuar com a punt d'acollida per les visites de format divers que poguessin rebre les instal·lacions. De moment, l'únic que hi haurà serà l'espai físic però sense dotar-lo de cap mena de contingut.

---------------------------------------

La nostra entitat, en conèixer la dimensió que tenen aquestes restriccions i el seu termini temporal indefinit vol manifestar:

1.- El rotund desacord amb la decisió de l'ACA d'ajornar indefinidament aquesta part del projecte i amb el fet que la decisió s'hagi pres per sopresa i poc abans que la planta entri en funcionament.

2.- Entenem que aquestes restriccions suposen un greu incompliment dels compromisos de l'ACA i que devaluen les característiques d'un projecte unitari que havia de ser "modèlic" tant des del punt de vista del tractament de les aigües com de la seva integració paisatgística i ambiental.

3.- L'endarreriment sense data d'execució de part de les obres vol dir, a efectes pràctics, deixar inacabada la infraestructura. Per part de la nostra entitat no considerarem les obres com a finalitzades en tant que restin pendents d'execució les actuacions previstes.

4.- Amb la no realització del centre d'interpretació, la depuradora perd el seu potencial d'aprofitament didàctic i de sensibilització del cicle de l'aigua pels centres educatius i pel conjunt de la ciutadania, en general.

5.- La nostra entitat és conscient de la millora en el tractament de les aigües que suposarà l'entrada en funcionament de la depuradora i valora molt positivament que per fi es pugui disposar d'aquesta infraestructura, que millorarà molt la qualitat de l'aigua que s'aboca al mar. No obstant això, les restriccions pressupostàries de l'ACA no poden servir com a coartada per deixar sense executar de manera indefinida parts del projecte que considerem cabdals i que estaven contemplades des de l'inici.

6.- La nostra entitat demana un posicionament públic de l'Ajuntament de Pineda on mostri el seu desacord amb la decisió presa i on demani a l'ACA l'execució, amb un calendari a la mà, de les actuacions que ara queden suspeses.

7.- La nostra entitat demanarà a l'Administració que surti de les eleccions al Parlament del 28 de novembre l'acabament complert de les obres.

RECORREGUT GUIAT PEL PATRIMONI DE PINEDA EL DIUMENGE, DIA 24 D'OCTUBRE, A LES 8,30 H DEL MATÍ (19/10/10)

COMUNICAT DE LA PLATAFORMA DAVANT LA SUPRESSIÓ DEL PASSEIG DE RIBERA PER LA RIERA DE PINEDA (14/10/10)

La nostra entitat, en conèixer l'endarreriment que patirà el projecte de carril-bici a l'eix de la riera, vol manifestar que aquesta no és una bona notícia. Així mateix vol mostrar el seu escepticisme per les noves mesures que s'han anunciat al respecte.

1.- La nostra entitat expressa la disconformitat amb la manera com s'ha pres la decisió de modificar un carril bici que ja estava projectat i que s'havia d'executar aprofitant el reasfaltatge del Passeig d'Hortsavinyà. Aquests canvis s'haurien d'haver discutit, prèviament, en la comissió de seguiment de les obres de la depuradora.

2.- La nostra entitat, davant la situació creada, vol denunciar l'incompliment del compromís de l'Agència Catalana de l'Aigua de convocar la comissió amb una regularitat de 2-3 mesos. La darrera reunió es va realitzar el mes d'abril tot i l'acord que es va prendre llavors per convocar la següent pel mes de juliol.

3.- El mes de setembre, la Plataforma va sol·licitar als responsables de l'ACA la convocatòria de la reunió sense que, de moment, s'hagi obtingut cap resposta. És per això que demanem a l'Ajuntament què exigeixi a l'ACA la realització immediata d'aquesta reunió per acabar amb aquesta política de fets consumats.

4.- El carril-bici no es farà, com a mínim a curt termini, per una manca de possibilitat pressupostària del consistori que l'obliga a no poder fer front a la despesa d'uns 60.000 euros que significa l'expropiació d'uns 2 m. d'amplada als terrenys adjacents al passeig d'Hortsavinyà.

5.- Aquesta limitació ha obligat a replantejar un projecte molt acurat que ja estava redactat i que proposava la ubicació del carril-bici en un espai d'uns 2 m. d'amplada comprès entre la riera i el passeig d'Hortsavinyà. Això suposava separar el passeig d'Hortsavinyà uns 2 m. de la riera per incloure el carril.

6.- L'opció que s'ha pres és la de fer un voral estret per a vianants d'uns 50 cms. d'amplada entre el límit de l'asfaltat i la riera i deixar, sense data d'execució, el carril-bici que s'havia de situar a tocar de la riera. Entenem que separar el carril bici de l'eix de la riera i, substituir-lo per un voral estret de vianants, és una actuació que desnaturalitza i devalua el conjunt del projecte.

7.- La nostra entitat vol agrair la bona predisposició del sector agrari de la zona i reconeix la idoneïtat del projecte que ara s'ha deixat de banda, ja que contemplava una ocupació mínima de l'espai agrícola de la Vall de la Riera. Tanmateix es demanarà a l'Ajuntament que el carril-bici compromès s'executi ABANS de les eleccions municipals del maig de 2011.

NEIX LA "COORDINADORA PRESERVEM EL MARESME" AMB L'OBJECTIU DE "QUE NO ENS TRINXIN LA COMARCA" I EL LEMA "ATUREM EL PLA DE MOBILITAT" (26/06/10)

El dimarts 22 de Juny al vespre estava convocada la reunió per la creació de un equip de treball pel desenvolupament de una plataforma unificada i transversal de totes les persones i entitats preocupades pel futur del territori, i especialment per aturar les obres dels laterals de la Ronda de Mataró, que son el primer tram de la nova carretera C-31, futura via de desdoblament de la l'autopista C-32, que vol travessar tot el Maresme. I treballar per arribar a una nova proposta i model de mobilitat al Maresme.

En l'acte ens varem reunir representants de 22 entitats del Maresme, des de Montgat fins a Pineda.

PUBLIQUEM UN NOU EXEMPLAR DEL BUTLLETÍ L'ALOC (13/05/10)

Coincidint amb la Fira d'entitats que es celebrarà aquest proper cap de setmana publiquem una nova entrega del nostre butlletí L'Aloc.

La notícia principal és l'inici de les obres dels col·lectors de l'EDAR de l'Alt Maresme i del seguiment que duem a terme.

Podeu consultar l'exemplar a aquest enllaç

SEGUIMENT ARQUEOLÒGIC DE LES OBRES DE CONSTRUCCIÓ DE LA XARXA DE SANEJAMENT DE L'ALT MARESME NORD (08/05/10)

Des de l'Ajuntament ens han fet arribar l'informe de l'empresa que fa el seguiment arqueològic de les obres, referent als murs enderrocats la setmana passada

LA PROBLEMÀTICA URBANÍSTICA DE LA VALL DE LA RIERA DE PINEDA APAREIX RECOLLIDA AL DARRER ANUARI TERRITORIAL DE CATALUNYA (28/04/10)

L'Anuari Territorial de Catalunya recull un article dedicat a la desclassificació parcial de la Vall de la Riera que podeu consultar a aquest enllaç

ENDERROQUEN LES RESTES ARQUEOLÒGIQUES TROBADES SOTA EL PASSEIG D'HORTSAVINYÀ (28/04/10)

El dimecres de la setmana passada, 21 d'abril, una persona que circulava pel Passeig d'Hortsavinyà va posar en coneixement de la nostra entitat que havia aparegut un mur enterrat de manera perpendicular a l'indret per on s'han d'emplaçar els col·lectors de la depuradora de l'Alt Maresme Nord. Aquest mur, d'uns 8 m. de llargada, es trobava sota el mateix passeig i a uns 500 m. de l'institut Joan Coromines. L'endemà es van prendre les fotografies de la construcció en la que s'identificava clarament un contrafort per la banda que mira cap a mar. Aquestes imatges s'enviaren a l'alcalde, a diversos regidors de l'ajuntament de Pineda així com al tècnic que realitza el seguiment de les obres. Paral·lelament se'ls notificava de la conveniència que es dugués a terme una intervenció arqueològica preventiva per inventariar les restes i valorar la seva rellevància. És a dir, que es seguís un procediment similar al de les excavacions del denominat "Pont del Diable".

El cas és que en una inspecció efectuada dilluns, 26 d'abril, per un membre de la nostra entitat, el mur havia estat destruït sense que l'ACA, cap responsable de l'obra o representant de l'ajuntament hagués facilitat cap mena d'informació al respecte. Com a entitat volem denunciar aquesta manera de procedir poc transparent ja que no s'ajusta, en absolut, a la voluntat expressada en la darrera reunió de la comissió de seguiment de la depuradora, duta a terme el dimecres, 14 d'abril. Per altra banda, desconeixem si s'ha seguit o no el procediment legal i tècnic que correspondria, davant l'aparició d'aquestes restes.

Vagi per davant que per part de la nostra entitat no estem pressuposant la importància de les troballes ja que, malauradament, no disposem de cap element de judici prou rigorós per determinar-la. El que volem denunciar és que no s'informi a la comissió de seguiment d'aspectes rellevants de les obres com és aquest ni es comuniqui quines són les passes o procediment previ que s'ha dut a terme abans de decidir l'enderroc d'unes restes d'aquestes característiques.

Creiem que no és un bon precedent que la velocitat per acabar les obres dins d'uns terminis breus estigui passant per davant d'altres criteris cabdals com els de tipus patrimonial. Això justament en el moment en que la traça dels col·lectors està començant a endinsar-se en la zona més sensible i amb majors possibilitats que apareguin vestigis d'època i tipologia diversa.

NOVES TROBADES ARQUEOLÒGIQUES A LA VALL DE LA RIERA (22/04/10)

Us mostrem les imatges obtingudes ahir de les restes arqueològiques trobades sota el Passeig d'Hortsavinyà, a l'alçada aproximada entre Ca la Lluïsa i Can Tapiola.

Com a entitat, demanarem que es faci un estudi detallat de tots els vestigis que vagin apareixent al llarg del recorregut dels col·lectors i que, en la mesura del possible, es compatibilitzi el desenvolupament de les obres amb la seva preservació.

Per altra banda, fem una crida a que les excavacions dels col·lectors siguin especialment curoses ja que les obres, a partir d'ara, entren en el tram on és més fàcil que apareguin restes arqueològiques de diverses èpoques i tipologies.

La Plataforma durà a terme el seguiment

ÚLTIMES REUNIONS MANTINGUDES (22/04/10)

Els darrers dies la Plataforma ha dut a terme diverses trobades amb representats de les administracions.

Dimarts, dia 13, vam reunir- nos amb l'alcalde per fer el seguiment dels temes més importants.

Dimecres, dia 14, vam ser convocats per l'Ajuntament per tractar sobre la definició de la Fira d' Entitats que s'ha de celebrar el proper mes de maig després de la retallada econòmica que s'aplicarà.
Aquest mateix dia vam assistir també a la comissió de seguiment de les obres de l'EDAR de l'Alt Maresme que va comptar, entre d'altres càrrecs, amb la presència del director de l'Agència Catalana de l' Aigua.

TALEN ELS ARBRES DE LA RIERA DE CAN FELICIANO DE MALGRAT DE MAR (22/04/10)

INICI DE LES OBRES DELS COL·LECTORS DE LA DEPURADORA DE L'ALT MARESME NORD AL TRAM QUE TRAVESSA LA VALL DE LA RIERA DE PINEDA (05/03/10)

1.- L'inici d'aquest tram de les obres sense que, prèviament, s'hagi convocat la Comissió de Seguiment per parlar-ne, és un incompliment flagrant dels compromisos de l'ACA que va adoptar al respecte. Volem manifestar que aquesta comissió NO S'HA REUNIT des del mes de juliol de l'any passat i que, per part de l'ACA, en aquell moment, es va assegurar que abans de començar aquest tram s'informaria de tots els detalls a la pròpia comissió; aquesta reunió s'hauria d'haver realitzat al mes de novembre.

2.- Davant l'incompliment d'aquest compromís per part de l'ACA, la Plataforma, al llarg del darrer mes, ha demanat en tres ocasions de mantenir una trobada amb l'ajuntament per tractar sobre la marxa de les obres, sense que, de moment, haguem obtingut cap resposta. Per tant, ens veiem obligats a desmentir a l'alcalde al punt on diu que es venen realitzant reunions de seguiment de manera periòdica.

3.- Per tot plegat, la nostra entitat, vol manifestar que la Comissió de seguiment de les obres de la depuradora NO FUNCIONA i ES TROBA ABSOLUTAMENT PARALITZADA.

4.- Així doncs, considerem que aquesta comissió informativa s'hauria de reunir de manera immediata i no pot esperar fins després de Setmana Santa per fer-ho, amb totes les obres en marxa.

5.- Si la comissió es va constituir, l'any 2008, va ser per informar i tractar les qüestions més rellevants del projecte abans d'iniciar-se les respectives fases d'execució. Pensem que la comissió ha de servir per això i no acceptarem que tan sols sigui un aparador per actuar com a quartada d'una política de fets consumats.

6.- La Plataforma farà arribar a l'ACA i al propi ajuntament aquesta queixa i la necessitat que la trobada de la comissió de seguiment no s'endarrereixi més.

LES OBRES DE RESTAURACIÓ DEL FORN DE CALÇ DE CAN MARQUÉS A PUNT DE FINALITZAR (04/01/10)

El forn de calç torna a recuperar la seva antiga aparença després de mesos de treball de restauració

LA PLATAFORMA FA EL SEGUIMENT DE LES EXCAVACIONS ARQUEOLÒGIQUES DEL PONT DEL DIABLE (26/09/09)

La Plataforma "Salvem la Vall de la Riera" està fent el seguiment de les excavacions al Pont del Diable. En aquest sentit ha demanat que es duguin a terme, amb el màxim detall, abans de decidir quin ha de ser el traçat final del pas dels col·lectors de la depuradora de l'Alt Maresme Nord, en aquest punt. Si és el cas, la Plafaforma instarà a l'ACA per tal que efectui una lleugera modificació del traçat per tal que es respecti la part més significativa de les estructures constructives excavades.

S'ha de recordar que l'entitat ja va alertar l'any 2002 a l'ACA i a l'ajuntament de Pineda sobre la possibilitat, més que raonable, que apareguessin noves restes en obrir el traçat dels col·lectors. Per altra banda, l'estiu de 2008, en el moment de posar-se a informació pública el projecte de col·lectors de la depuradora, l'entitat va alertar, explícitament, que calia procedir a l'excavació en diversos llocs del seu traçat; un d'ells és el que ara s'està estudiant. També s'insistí sobre aquesta qüestió en les diverses reunions de la comissió de seguiment de la depuradora".

Podeu ampliar la informació mitjançant la crònica apareguda al diari El Punt en l'edició del 24 de setembre.

MEMÒRIA DE LES ACTIVITATS REALITZADES PER LA PLATAFORMA ELS DOS DARRERS ANYS (19/07/09)

La memòria d'activitats realitzades per la Plataforma "Salvem la Vall de la Riera de Pineda" s'emmarca en el que són els seus objectius fundacionals de l'any 2001: contribuir a la millora territorial i ambiental de la vall de la riera de Pineda, en particular, i del sector de l'Alt Maresme Nord, en general. Així, les activitats dutes a terme en aquest període s'han centrat, per una banda, en fer el seguiment de les propostes relacionades amb l'ordenació del territori elaborades per les diverses administracions públiques i que podrien tenir una repercussió sobre els espais no urbanitzats de les proximitats de Pineda. Per altra banda, s'ha efectuat una intensa tasca per continuar amb la recuperació del patrimoni que ja s'havia iniciat als anys anteriors

OBERTURA DE LA CANONADA D’AIGÜES TER-LLOBREGAT (ATLL) (30/5/09)

A finals d’agost de 2008 es varen iniciar les obres per construir la canonada d’aigües que ha de connectar la dessalinitzadora de Blanes amb Arenys de Mar.
El seu traçat discorre, al seu pas per Pineda, des del turó de Gràcia fins al polígon industrial. Travessa la vall de la riera des de la Rectoria Vella fins a les proximitats de Can Cassola. L’obertura de la rasa per situar la canonada ha provocat un fort impacte, sobretot, als vessants de la carena de Ca l’Oliver.

En constatar l’evolució del projecte, la plataforma va enviar una carta als responsables de la companyia ATLL, expressant la seva queixa i demanant que, un cop finalitzades les obres, es restituïssin tant els terrenys agrícoles com la vegetació de la carena. A mitjan setembre vam tenir una reunió amb representants seus i de l’ajuntament, per parlar-ne. A hores d’ara la canonada ja s’ha instal·lat; si en curt termini no s’inicien les obres de restitució de l’arbrat recordarem a ATLL els seus compromisos i a l’ajuntament, perquè, de manera subsidiària, vetlli pel seu compliment.

BARRAQUISME IL·LEGAL A LA VALL DE LA RIERA. FINS QUAN? (19/5/09)

La part més propera al nucli urbà de la vall de la riera de Pineda es va degradant progressivament sense que l'Ajuntament o cap administració pública hi posi solució.
No sembla servir de res que aquest espai estigui protegit amb categoria màxima pel Pla Director Urbanístic dels àmbits del Sistema Costaner, degut a la seva funció de connector entre el litoral i el Parc Natural del Montnegre

Quan qualsevol visitant inicia un recorregut per la Vall, resseguint la riera, queda sobtat per l'existència d'un gran nombre de construccions irregulars que degraden el paisatge i desafien la legalitat.
El que va començar anys enrera com una zona de petits horts periurbans ha derivat en una acumulació de barraques, magatzems de materials de construcció i caravanes atrotinades.
Tanques amb matalassos, bidons de productes químics com a improvisats dipòsits d' aigua i barbacoes d'obra comparteixen espai amb petits horts.
I el més greu és que no paren de créixer.

Un patrimoni fràgil deixat de la seva mà
La Vall de la riera és un dels pocs exemples que resten de la plana agrícola del Maresme, d'una indubtable riquesa i varietat.
El nostre grup té com a objectiu garantir la seva protecció però també la seva viabilitat biològica tot intentant impulsar una consciència dels seu valor ecològic i també social.
La funció de corredor biològic entre el mar i el Parc natural del Montnegre queda en perill davant de la substitució de les activitats tradicionals de pagesia per uns usos residencials i de serveis que estan totalment prohibits.
Malgrat les nostres reiterades peticions durant vuit anys cap equip de govern municipal ha estat capaç d'intervenir amb contundéncia i aplicar la normativa vigent per tal d'acabar amb aquesta agressió urbanística.

Un raig d'esperança per al futur

La nostra opinió com a entitat és que per tractar de capgirar la situació s'hauria de treballar en la gestió i promoció del paisatge agrícola mitjançant la implicació decidida de les administracions.
Caldria redactar un pla de gestió agrària o d'ús públic, col·laborar amb centres de recerca i potenciar la comercialització dels productes típics de la zona com a valor afegit i diferenciador.
D'aquesta forma avançaríem en un altre tipus de connexió, posant en contacte la societat amb el territori.
Iniciatives com els horts urbans, provades amb èxit a altres indrets, serien una opció que es podria aplicar en una part de la plana.

I ARA L'ARE!!! PINEDA DE MAR SERÀ EL PRIMER MUNICIPI DE L'ALT MARESME AMB TOT EL FRONT MARÍTIM CONSTRUÏT (12/5/09)

El passat 13 de març va se aprovat per la Generalitat el projecte d'àrea residencial estratègica (ARE) que s'ha de fer a Pineda; la més gran del Maresme. Amb el pretext, entre d'altres, de promoure un habitatge més assequible en un entorn urbà de qualitat, el municipi de Pineda experimentarà el creixement urbanístic més gran que ha tingut al llarg de tota la seva història. S'ocuparan prop de 30 hectàrees i s'aixecaran 2.000 habitatges. Això sense comptar altres actuacions menors en cartera com els plans parcials 3 i 7 i la façana marítima dels càmpings. Cap objectiu pot justificar una ocupació del sòl tan espectacular com la que es derivarà de l'ARE i que, en poc temps, convertirà Pineda en un municipi amb tota la seva façana litoral edificada.

En mig de tot aquest procés la participació ciutadana no ha quedat gaire ben parada. L'ARE actual és hereva del Pla Parcial que ja fou aprovat inicialment, pel govern municipal, el gener de 2003. Llavors s'efectuà sense debat i per la via d'urgència. L'aprovació del pla parcial el 2003 donava llum verda a la urbanització ja prevista a través de Pla General de 1992. Per això Pineda, malauradament, no és el cas d'altres municipis que han portat a referèndum l'ARE i on la població podia decidir entre urbanitzar o no urbanitzar aquests espais. Aquí la decisió ja es va prendre fa temps i sense oferir cap opció a la ciutadania per pronunciar-se al respecte. Amb tots aquests antecedents a la mà, no deixa ser simptomàtic que, al llarg de tot el període que ha durat la tramitació de l'ARE (prop d'un any), a Pineda no s'hagi convocat un sol acte públic per informar-ne al respecte i que, per la seva banda, la Generalitat ni tan sols s'hagi pres la molèstia de respondre les al·legacions que van presentar entitats com la nostra.

REPORTATGE TELEVISIU DE LA FONT DEL FERRO AL WEB DE MALGRAT CONFIDENCIAL (29/4/09)

Publicat el dimecres 29 d'abril del 2.009 a Malgrat Confidencial

EL CAU DE PINEDA REP EL PREMI NACIONAL JAUME CIURANA (27/4/09)

L'Agrupament Escolta i Guia Montpalau de Pineda, ha estat guardonat amb el primer Premi Nacional Jaume Ciurana a l'actuació cívica juvenil.

El Cau de Pineda ha rebut el reconeixement per haver fet un pont de fusta a la Font del Ferro de Pineda. La Plataforma Salvem la Vall de la Riera de Pineda va proposar al Cau pinedenc de fer el pont en la recuperació de la Font del Ferro.

L'Agrupament Escolta pinedenc ha rebut el premi per haver contribuït a la millora de l'entorn natural, i "per fomentar en el jovent el gust per les responsabilitats, la capacitat associativa, l'esperit de servei i el compromís envers la societat, i l'amor i el respecte per la natura", segons el jurat del premi nacional.

El premi es dóna sempre a una entitat que treballi amb joves i en aquest cap també s'ha valorat molt positivament la col.laboració amb una altra entitat.El Cau de Pineda ha rebut el premi de mans del Conseller de Governació, Jordi Ausàs, al Palau de la Generalitat. Una delegació de 15 caps del cau pinedenc han participat a l'entrega del premi.

L'AEiG Montpalau de Pineda s'ha mostrat molt content d'haver rebut el premi, "que és també un reconeixement al Cau de Pineda en la seva tasca de defensa del medi ambient i l'educació dels infants i joves des del 1962".

Aquests Premis van ser instituïts per l'Associació Mossèn Batlle, en record i homenatge a en Jaume Ciurana i Galceran, antic escolta.Cal destacar l'alta participació com la qualitat de les obres presentades per les diferents modalitats de premis. En aquesta edició, s'han presentat un total de 94 obres.

Enhorabona, nois!

ARTICLE D'OPINIÓ D'EN TONI SALA AL SEU BLOG (30/3/09)

En Toni Sala ha publicat al seu blog un interessant article, titulat "Pineda de Mar". Creiem que hem de reproduir- lo a la nostra pàgina tant per la qualitat i coherència del text com per el prestigi i qualitat del seu autor:

Pineda de Mar

Abans de la guerra, el Maresme va ser un dels paisatges més prestigiosos de Catalunya. Els noucentistes hi trobaven l'equilibri clàssic que volien pel seu país, un paisatge a mesura humana, de petits turons, valls i poblets, abarcable, domèstic, delicat. Delicat. Sí.
Una de les primeres biblioteques noucentistes que va fer la Diputació, l'any 1922, va ser posada a Pineda de Mar, literalment entremig dels camps. L'estat actual d'aquella biblioteca sempre acaba per fer-me present el desastre general del paisatge maresmenc. Perquè el paisatge és una qüestió de cultura. Que, amb un petit local a banda, els 25.000 habitants de Pineda encara avui hagin de funcionar amb una biblioteca de l'any 1922, quan el poble tenia 2.000 habitants, és tan trist que no es pot explicar.
Pineda és un de tants pobles que els últims temps han crescut sobremanera, a cavall de l'especulació urbanística. Els anys de les grues s'hi han acarnissat i ha hagut els consegüents problemes d'infraestructures. Com per celebrar-ho, acaba d'aprovar-s'hi una de les àrees residencials estratègiques més grans de Catalunya. Dos mil pisos més. De cop.
És tan trist que no es pot explicar. Passejo per Pineda i només veig cartells de pisos en venda. Per què aquesta sensació que som al país dels contrasentits i la fugida endavant? Les vendes cauen en picat, les immobiliàries tanquen, el país és un groullere de pisos buits, i, què fem? Més pisos. El conseller Joaquim Nadal deia l'altre dia que amb les Ares s'aconseguirien vivendes a preu accessible i al mateix temps s'activaria el sector de la construcció. El segon motiu remarca la vocació depredadora de la nostra economia, sense complexos: turisme i construcció. El primer motiu del conseller fa que em demani quines mesures va prendre cap govern durant els anys de les grues per evitar una bombolla - eufemisme per negoci piramidal - sostinguda en el fons en la pressió dels de baix per tenir casa. Poseu-vos a especular amb el pa, i veureu com creix, durant uns anys, l'economia. S'ha dit mil vegades que el problema dels ajuntaments és el finançament. Però és més fàcil depredar que aixecar la veu contra l'amo. No per res les Àrees Residencials Estratègiques s'han fet amb caràcter d'urgència.
Un dels encants del Maresme era aquesta proximitat de la muntanya i la mar. Et podies banyar al peu de la muntanya. Ara entre la muntanya i la mar hi ha un mur de formigó. Quedaven queixals, espais que encara permetien contemplar la proximitat d'un turó amb una ermita. All in all its just another brick in the wall. Pineda de Mar serà el primer municipi de l'Alt Maresme amb tota la façana marítima edificada.
En alguns municipis hi ha hagut referèndums i les Ares s'ha tombat. A Pineda, no. També s'hauria de veure en quins municipis s'han emplaçat aquestes Ares, no sigui el cas que estiguem creant guetos. Diumenge, El Punt publicava una entrevista amb l'alcalde. L'alcalde deia que amb aquests dos mil pisos Pineda encara hi sortiria guanyant. Mira per on, encara haurem d'aplaudir. També deia que Pineda estava deixant de ser un poble per ser una ciutat. La pregunta és per què. En benefici de què. És provable que la resposta d'aquesta pregunta també inclogui el perquè de l'actual crisi.

http://www.tonisala.net/

INICIEM LA RECONSTRUCCIÓ DEL FORN DE CALÇ DE CAN MARQUÉS (21/12/08)

L'any 2.002 la nostra entitat va començar una sèrie d'actuacions per a la recuperació del patrimoni de la Vall de la Riera.
Amb l'inici de les obres de restauració de l'antic forn de calç avancem cap a l'objectiu de tenir en un estat molt més acceptable mostres prou representatives d'un patrimoni tan ric com divers. Hores d'ara ja hem posat en valor un molí, una font i una arcada romana de l'antic aqüeducte que transportava les aigües des de la riera de Pineda fins a la vil·la de Can Roig.
Tot aquest conjunt d'elements es localitzen a escassa distància entre ells i ben a prop d'una de les entrades principals al Parc Natural del Montnegre i el Corredor, a prop de l'església romànica de Sant Pere de Riu.

Per tal que es pugui entendre el funcionament d'un forn de calç podeu veure aquest vídeo que mostra el desenvolupament d'aquesta activitat al segle passat a S'Avall de Ses Salines (Mallorca).