EL PAISATGE DE LA PERIFÈRIA (17/04/12)

L'escriptor Toni Sala suggereix, en el seu escrit, una percepció de la perifèria on les referències a la Vall de la Riera i a d'altres entorns de Pineda semblen inequívoques.

AGRESSIÓ CONTRA EL CAMÍ DEL SALT I DESFIGURACIÓ DEL SOT DE L'ARAM (02/03/12)

Als darrers dies s'ha produït un nou episodi d'obertura salvatge de pistes i d'agressió contra un paratge emblemàtic per tants excursionistes o simples passejadors de Pineda i d'arreu com és el camí del Salt i el sot de l'Aram. Aquesta intervenció posa de manifest que la inclusió dels boscos del Montnegre dins del Parc Natural no sempre suposa una garantia suficient per la seva conservació; ni tan sols dels racons més estimats per les persones amb un mínim de sensibilitat pels valors de la natura.

Volem expressar la nostra desaprovació respecte l'excessiva facilitat amb que es pot autoritzar la intervenció abusiva i indiscriminada en entorns forestals que apleguen valors naturals i paisatgístics que són apreciats per una part significativa de la ciutadania. Tot i admetre la conveniència que pot haver en una finca forestal d'aplicar una gestió que sigui raonable i mesurada, el dret de la propietat privada no hauria d'emparar qualsevol mena d'actuació sota qualsevol circumstància. El dret a la propietat privada ha de prevaldre sempre per damunt del dret al patrimoni popular?

D'acord amb les explicacions rebudes pels guardes del parc, és possible reobrir pistes allà on ja havien existit en un altre temps. Però en un territori ple de pistes, i on cada cop n'hi ha més i es van fent més amples, no seria lògic intentar conservar els corriols que queden, encara que en el passat haguessin sigut pistes? Lluny de criteris tan poc apropiats com el d'obrir una pista tan sols perquè ja ha existit abans, s'hauria de valorar, en cada cas, quines són les justificacions i els criteris de racionalitat que porten a la seva obertura. Actuacions lamentables com les que han motivat el nostre comunicat no apunten precisament en aquesta direcció.

Demanem que quan el Parc rebi la sol·licitud de fer tales d'aquesta magnitud amb la reobertura de pistes i l'afectació de zones especialment valorades, la ciutadania tingui la possibilitat de ser consultada. Caldria explicar amb anticipació què és pensa fer i com, perquè els terrenys són de propietaris concrets, sí, però el paisatge és de tots. S'ha de poder defensar el nostre patrimoni natural independentment de quina sigui la seva titularitat.

També voldríem que des del Parc es tingués una posició més compromesa i decidida quan els particulars proposen actuacions que tenen unes conseqüències tan poc exemplars com les executades al Sot de l'Aram. La gestió i la vigilància dels guardes, malgrat que pugui estar mancada de recursos, hauria de tenir una especial cura per evitar destrosses com aquesta. Per altra banda, haurien d'existir mecanismes que informessin per endavant d'actuacions d'aquest tipus. Potser així s'evitarien intervencions tan desafortunades i que suposen la desfiguració de boscos i de camins, tot malmetent-los i convertint-los en pistes. Qui defensa els interessos de la gent que s'estima aquests corriols i aquests paratges? Ningú? Ens hem de conformar amb tan trista realitat? A on tocarà rebre el pròxim cop?

Més imatges al nostre àlbum a Flickr

PINEDA, CAPITAL DEL BARRAQUISME WEEK-END (24/01/12)

Des de fa ja alguns anys, Pineda de Mar ve experimentant una dinàmica territorial inquietant que afecta una part significativa de la zona que concentra els valors paisatgístics, històrics, patrimonials i agraris més rellevants del municipi. Aquesta zona, que és coneguda amb el nom de la Vall de la Riera de Pineda, actua com a corredor verd que uneix el litoral amb les muntanyes i el Parc del Montnegre. Aquests valors varen justificar la inclusió de la Vall, al 2005, dins del Pla Director Urbanístic del Sistema Costaner (PDUSC) promogut pel govern de la Generalitat. El pla pretenia la salvaguarda de les zones costaneres de Catalunya de l'expansió edificatòria, atorgar més garanties de continuïtat als sols agraris i millorar els eixos de connectivitat ambiental i paisatgística entre la façana costanera i les muntanyes del litoral. En el cas de la Vall de la Riera de Pineda es reconeixia el paper destacat que jugava aquest espai, a escala comarcal, per l'assoliment dels objectius esmentats. Tant és així que l'àrea va ser catalogada amb el màxim nivell de protecció com a sòl no urbanitzable costaner amb categoria C1.

Aquest pla, ben intencionat, semblava que havia d'incidir favorablement en l'ordenació de tot un seguit d'activitats irregulars que ja aleshores s'escampaven d'una manera força visible i sense cap mena de control. En efecte, al llarg de la darrera dècada, sota l'empara de parcel·lacions de petita superfície que s'havien de destinar a horts periurbans, han anat proliferant tota mena d'usos que entren en contradicció no només amb el que estableix la normativa del Pla Director, sinó amb el que fixa la llei d'urbanisme de Catalunya, amb els propòsits de l'Agenda 21 local i amb el reglament del Pla General d'Ordenació Urbana (PGOU) que, al cas de Pineda, fou aprovat el 1992.

Es tracta, en la majoria de casos, d'activitats no regularitzades, al marge de la disciplina urbanística, i que són percebudes com a molestes, insalubres, marginals o inclús perilloses, pel conjunt de la ciutadania. Aquí s'inclouen dipòsits de ferralla o de materials de construcció, petits tallers, tractament d'àrids, caravanes, cotxes, barraques d'autoconstrucció per a usos ocasionals (o no), petits horts no professionals amb espais per a la realització de barbacoes o d'altres activitats recreatives, etc. Hi ha un element que caracteritza aquesta corrua d'activitats irregulars i que és la utilització de tot tipus d'estris pels tancats que les delimiten: plàstics, mallats cinegètics, fustes, conglomerats, ferros, matalassos, etc. Qualsevol mitjà és prou vàlid sempre que la seva visibilitat i consistència sembli suficient per definir els límits on es desenvolupa aquella activitat.

A l'actualitat, la superfície ocupada per aquestes parcel·lacions irregulars supera ja les 7 hectàrees dins el sector que fou declarat com de màxima protecció pel Pla Director aprovat el 2005. Es pot afirmar, doncs, que és una de les extensions més grans del Maresme que pateix aquesta degradació, més encara en una zona on diverses figures de l'ordenació urbanística tant d'àmbit local com català haurien d'haver evitat aquest procés, que encara continua. Realment dóna la impressió que la disciplina urbanística i l'ordenació territorial a Pineda s'acaben a la carretera N-II i que, més a munt, i fins a l'entrada al parc del Montnegre, el que s'imposa és el far-west. No es tracta aquí de foragitar els horts sinó d'endreçar-los, de fer-los compatibles amb l'activitat agrícola professional i de suprimir, amb un calendari a la mà, els usos que contradiuen els objectius del planejament. Això és el que, des de fa temps, es porta treballant a municipis com Sabadell, Girona, Bescanó, Mollet del Vallès o Salt. Per què aquí no ha de ser possible?

Ara fa 10 anys que es varen recollir més de 3.000 signatures no tan sols per desclassificar el sòl urbanitzable present a la Vall (del qual només s'ha aconseguit el 40%), sinó per ordenar les activitats no agrícoles que llavors ja es practicaven. Doncs bé, ni les 3.000 signatures, ni el PGOU, ni el Pla Director, ni la llei d'urbanisme, ni la disciplina urbanística, ni l'Agenda 21 han servit per frenar aquesta amenaça. Més aviat el contrari, a mesura que ens hem dotat d'eines legals que teòricament havien de prevenir això, amb més rapidesa s'ha difós. Als últims mesos noves mostres d'aquestes parcel·lacions irregulars han aparegut molt a prop de l'aqüeducte romà de Can Cua, àrea que se suposa d'interès arqueològic, tot envaint una zona que, fins llavors, n'havia restat al marge.

Davant de tot plegat, què més necessita el govern municipal per intervenir decididament i endreçar tot aquest desgavell? Quina evidència més cal posar damunt la taula? Per quan la gestió de la Vall de la Riera, amb prou perspectiva i visió de conjunt? Serà un mandat més d'indefinició i d'escassa convicció per afrontar aquest problema o realment es començaran a posar les bases per a una solució que perduri? Si Pineda, com s'afirma des de certs àmbits, vol aspirar a convertir-se en la capital de l'Alt Maresme, que ho sigui en primer lloc del barraquisme de cap de setmana, no sembla la millor forma d'acostar-se a una fita com la que es proclama.

CONTINGUT DELS PLAFONS DEL SENDER SLC 101 (18/01/12)

Podeu consultar i descarregar el contingut dels plafons encara per col·locar del sender SLC 101 per la Vall de la riera de Pineda

Sender SLC 101 Vall de la riera de Pineda de Mar (El Maresme)

SENYALITZAT I OPERATIU EL SENDER LOCAL SLC-101 PER LA VALL DE LA RIERA(18/12/11)

Ja teniu disponible el track del sender SLC-101 a Wikiloc a la secció de mapes de la Vall.

Esperem que gaudiu de l'itinerari!

CARTA OBERTA A L'ALCALDE DE PINEDA, A PROPÒSIT DE LA FINALITZACIÓ DE LES OBRES DE LA DEPURADORA (14/11/11)

Benvolgut,

T'escrivim aquest correu per comentar-te la conveniència de convocar la comissió de seguiment (si a aquestes alçades es pot dir així) de la depuradora. Fa un mes que varem demanar la corresponent convocatòria a en Guillem Peñuelas (ACA) i ens va comentar que us havia passat la proposta a vosaltres, com Ajuntament, i que els deixéssim un cert temps per preparar-la. Fa uns dies es varen poder escoltar unes declaracions teves on proposaves fer un front d'alcaldes per acabar les obres de la depuradora. La veritat és que varem quedar força estupefactes.

Abans que es comencessin les obres de la depuradora a la pedrera, el maig de 2008, justament es va crear la comissió de seguiment, per ser punt de trobada entre representants polítics, sectors implicats/entitats i Agència Catalana de l'Aigua (ACA), per tal de seguir les obres de la depuradora i evitar les controvèrsies i malentesos que s'havien viscut a l'etapa anterior. El compromís de llavors (tant de l'Ajuntament de Pineda com de l'ACA) va ser que aquesta comissió es trobés, formalment, cada dos o tres mesos per fer aquest seguiment. Excepte en les dues primeres reunions, que es va mantenir la periodicitat acordada, a les reunions posteriors no s'ha fet una altra cosa que perllongar els terminis de convocatòria. Ara ja fa un any que es va realitzar la darrera reunió i oficialment no hem sabut res més, a part dels cops que hem preguntat al tècnic que fa d'enllaç amb l'Ajuntament o que hem rebut notícies per part de tercers, de quarts o de cinquens.

En tot aquest temps, ni l'ACA ni l'Ajuntament de Pineda han fet bandera d'aquesta comissió. Es va crear gairebé per circumstàncies i de manera forçada. Estem segurs que si no hagués estat perquè cada vegada s'ha portat la denúncia d'aquests incompliments als mitjans d'informació, només se n'haurien convocat les dues primeres trobades, i gràcies!! Per tant, que ara, després d'un any en que l'ACA anunciés, justament a la darrera reunió de la comissió, que les obres sofririen força retallades, es reclami aquest front d'alcaldes, no ens sembla massa conseqüent. És com si s'adrecés una carta d'invitació a uns convidats per assistir a una festa que ja s'ha acabat.

El lloc "natural" per plantejar aquest tipus de demandes seria precisament dins d'una comissió de seguiment en la que els qui més haurien de creure no han cregut. Perquè era allà on s'havien de trobar l'ACA, els representants polítics i les entitats; no ara, amb aquest suposat "front d'alcaldes".

En comptes de fer aquesta proposta (no diem que no fos benintencionada), l'alcalde, encara que no assistís l'ACA, hauria d'haver convocat una reunió d'aquesta comissió on fossin presents tots els alcaldes (o representants dels respectius ajuntaments) així com els representants dels sectors implicats. I allà sí, fer força, tots plegats, perquè les obres s'acabessin o si més no amb un calendari i amb uns mínims compromisos a la mà. Ja no parlem només de temes com la integració ambiental, el terciari o l'aula didàctica. Estem parlant de qüestions més elementals com l'entrada en funcionament d'una infraestructura i de garantir que s'acompleixin uns estàndards mínims en la seva gestió. Estem parlant, fins i tot, d'afectacions individuals que, malgrat semblar molt personals, tampoc es poden desatendre. En aquest sentit, la situació d'una explotació agrícola com la de l'Ernest Pujadas és una mostra de manual: ocupacions temporals que han sobrepassat dates i superfícies sense que es contempli cap mena de compensació; inundació i pèrdua de collites per avaria en les instal·lacions sense que ningú es faci responsable,... Podríem parlar, també, de l'incompliment de compromisos com el de perllongar en uns metres el mur de canalització de la rasa de Valldemaniu per evitar que els camps s'inundin durant les seves crescudes, etc. L'Ernest Pujades va posar hores per aconseguir que diversos terrenys del sector de la vall de la riera tinguessin les menors afectacions un cop acabades les obres dels col·lectors i, ara, sembla que ningú no es recordi d'ell quan cal atendre unes reclamacions que semblen raonablement justes.

En altre ordre de coses, és poc comprensible que, des dels municipis beneficiaris de la planta, s'hagin fet diversos viatges per conèixer una depuradora presa com a "model", en aquest cas, la situada a Biàrritz, al País Basc francès, i que en canvi, durant tres anys, no s'hagi convocat un sol acte informatiu, obert a la ciutadania, per explicar com anava l'execució de les obres. És poc justificable que, en més de tres anys, la comissió de seguiment no hagi realitzat una sola visita a les obres, perquè li expliquin les seves característiques i execució. A la darrera reunió ja es va demanar aquesta visita.

Amb la comissió de seguiment de la depuradora ha donat la impressió que aquí només es creen coses per oferir notícies a la premsa i per transmetre la idea aparent que els problemes ja es resolen. Però després ningú s'encarrega de fer un seguiment i de treure profit d'una eina amb objectius gairebé idèntics als que, ara, l'alcalde, busca amb aquest pretès front. Això és el que ha passat amb la comissió de seguiment i ens sembla que amb d'altres propostes que acabaren en un carreró sense sortida, i en les que ara no hi entrarem.

Molt diríem que possibles justificacions com dir que "estem en crisi", aquí no hi tenen cabuda. Creure en una fórmula de participació i de presa de decisions com la que es va concebre en el seu moment, per la construcció de la depuradora, no depèn ni de crisis econòmiques ni de disponibilitats pressupostàries. És bastant més fàcil que això.

Atentament,
Plataforma "Salvem la Vall de la Riera de Pineda"

Pineda de Mar, 14 de novembre de 2011