Categoría : PROJECTES I PROPOSTES

INTERVENCIÓ DE CONSOLIDACIÓ A L’ARCADA ROMANA DE L’AQÜEDUCTE SITUADA AL VEÏNAT DE ST. PERE DE RIU (FONT DEL FERRO)

(17/09/12)

La intervenció de consolidació a l’arcada romana de l’aqüeducte situada al veïnat de St. Pere de Riu (Tordera), al paratge de la Font del Ferro, es va iniciar el 21 d’agost i es va concloure el dia 29. El pressupost ha estat el previst per l’entitat de 4.023,80 euros.
D’ells, 1.894,89 els ha aportat la Diputació de Barcelona dins el programa de subvencions a particulars en l’àmbit dels parcs naturals gestionats per la Diputació (convocatòria de 2010). La intervenció ha estat efectuada per dos restauradors professionals i ha disposat del vistiplau previ de la Dir. Gral. de Patrimoni Cultural (Generalitat de Catalunya). Així, s’ha dut a terme com a intervenció arqueològica
acomplint els requeriments del Servei d’Arqueologia i Paleontologia de la Generalitat.

La limitació del pressupost ha fet que, almenys en aquesta primera fase, les obres s’hagin centrat en els grans esvorancs i despreniments que tenia la construcció als seus extrems, especialment a l’esquerre (mirant aigües avall del torrent de la font del Ferro).
En aquest costat pràcticament la construcció estava destruïda i separada del vessant orogràfic. La construcció ha estat refeta en aquest punt fins a recuperar la fesomia prèvia. L’altre sector d’intervenció, menys crític des del punt de vista de l’estat de deteriorament, ha estat l’estrep dret, que també presentava un esvoranc important. La intervenció s’ha centrat en aquests dos àmbits i al sanejament de part dels murs.

Resta pendent per a una futura intervenció la intervenció al llarg de la canalització superior i del seu parament. La intenció és portar-la a cap tan aviat possible com els mitjans ho
permetin.

PROPOSTES QUE FA LA PLATAFORMA ALS PARTITS POLÍTICS QUE ES PRESENTEN A LES PROPERES ELECCIONS MUNICIPALS DEL 27 DE MAIG DE 2007

I. INTRODUCCIÓ DE CRITERIS DE SOSTENIBILITAT AMBIENTAL EN EL PLANEJAMENT URBANÍSTIC I EN L’HABITATGE

A.- REVISIÓ DEL PLANEJAMENT

1.- RECLASSIFICAR ELS SÒLS URBANITZABLES NO PROGRAMATS (SUNP 1 I SNUP 2) ENTRE LA CARRETERA D’HORTAVINYÀ I CAN CORNET COM A SÒL NO URBANITZABLE. INCLUSIÓ AL PDUSC.

El Planejament vigent (PGOU, 1992) qualifica com a sòl urbanitzable no programat dos sectors entre la carretera d’Hortsavinyà i la urbanització can Cornet (SUNP 1 i 2), amb una superfície total de 27 Ha. Donada la importància paisatgística, ecològica i històrica que té aquest espai rural es proposa la seva reclassificació a sòl no urbanitzable per tal d’assegurar-ne la seva preservació. La desclassificació total del sòl urbanitzable de la Vall de la Riera ha de ser la primera passa per garantir la preservació i potenciació del seu sòl agrícola així com dels valors paisatgístics i ambientals que aplega aquest espai. Cal recordar que l’Agenda 21 aprovada l’abril del 2005 inclou com a mesura prioritària la desclassificació complerta de la vall. Per a reforçar el seu grau de protecció proposem:

FIncorporació de la totalitat dels terrenys de la Vall de la Riera de Pineda al Pla Director Urbanístic del Sistema Costaner (PDUSC). La normativa urbanística que acompanya el Pla Director estableix la possibilitat que, a instància dels ajuntaments, es puguin incorporar al Pla nous sectors exclosos inicialment. Aquests sectors han d’acomplir amb el requisit de tractar-se de sòls no urbanitzables o urbanitzables no delimitats i respondre a una justificació. Els terrenys de la Vall de la Riera responen a ambdós requisits. La justificació és clara des del moment que, la primera versió del Pla només ha incorporat la meitat dels terrenys, els del marge dret de la riera (no urbanitzables) i ha exclòs els del marge esquerre (urbanitzables no programats). Això genera una gran distorsió i pot dificultar mesures de gestió futures. Cal tenir en compte que els terrenys d’ambdós marges són idèntics i són igual de rellevants per les funcions que tenen o poden arribar a tenir (sòl agrícola, connectivitat biològica i paisatgística entre la plana i la Serralada Litoral, amb la riera el centre).

 

2.- REVISIÓ DEL DESENVOLUPAMENT DE LES URBANITZACIONS I CREIXEMENTS DE BAIXA DENSITAT ENCARA PER EXECUTAR

Amb l’objectiu de regular els creixements de les urbanitzacions de baixa densitat de Pineda es proposa revisar els creixements en sòl urbanitzable encara per executar (Unitat d’actuació Ronda Nord i Pla Parcial Ciutat Jardí Llevant). Aquests nous creixements poden implicar l’afectació del camí històric de la Rectoria vella.

Es proposa revisar el desenvolupament urbanístic d’aquests sectors amb l’objectiu principal de millorar la integració amb l’espai rural dels voltants.

 

3.- REVISIÓ DEL PROJECTE DE PLA PARCIAL DE PINEDA CENTRE (PP1) I INCORPORACIÓ DE NOUS CRITERIS DE SOSTENIBILITAT AMBIENTAL

Com a plataforma qüestionen profundament la necessitat de promoure un creixement tan expansiu com el que representa el Pla Parcial núm. 1 per una població com Pineda. Considerem que no queda justificada la seva execució i que, en tot cas, els terrenys del Pla Parcial núm. 1 haurien d’haver servit per promocionar els usos que ja es donaven. Respecte els usos agrícoles, part de la seva superfície s’hauria d’haver adreçat per incentivar la via dels horts socials urbans tal i com s’ha fet en d’altres municipis i, fins i tot, a la mateixa ciutat de Barcelona. En definitiva, a apostar per l’altra opció que defensava el Pla General de 1992 per els terrenys entre Poblenou i Pineda centre.

Malgrat això si tal i com, sembla previsible, aquest sector s’acaba desenvolupant, cal que:

a) abans d’iniciar la seva tramitació administrativa, la totalitat dels terrenys de la Vall de la Riera de Pineda quedin salvaguardats d’hipotètics processos urbanitzadors. Si s’enceta el PP1 sense haver desclassificat els terrenys de la Vall de la Riera de Pineda, totes les pressions urbanístiques es dirigiran a sobre la carretera N-II.

b) Les forces polítiques de Pineda tinguin clar que, en cas que es desenvolupi el PP1, aquesta és la peça que tanca, definitivament, l’expansió de la taca urbana del municipi. Per tant, han cal analitzar, amb detall, com i de quina manera s’executa aquest pla, donant màxima prioritat a les qüestions socials i ambientals.

c) Assumir totes les propostes positives tant de l’estudi de la UPC com de la Generalitat en el sentit de fer un gran Parc Central al voltant de la Riera. Aquest Parc Central hauria d’arribar fins al Camí dels Tarongers per poder incorporar tota la gran zona arbrada del càmping El Camell. D’aquesta manera tindríem un gran pulmó verd alhora que conservaríem el corredor verd de la Riera de Pineda. Aquesta Riera podria ser una marca, un senyal distintiu del poble, ja que serà de les poques que es conservaran a la comarca.

d) S’hauria de restablir la vegetació de ribera als marges de la Riera, aquesta vegetació de ribera continuaria en forma de zona verda natural; es tractaria de fer una mena de bosquet natural -amb clarianes, camins per vianants i ciclistes, petites basses amb amfibis- en comptes de fer un parc molt urbà i molt artificialitzat.

e) Incorporació d’una zona d’horts urbans de lloguer amb un sistema de gestió municipal que faciliti el seu ús.

f) Inclusió d’un seguit de mesures (pla urgent) per a la no-degradació de l’entorn de la Riera (No continuar fent actuacions com la construcció dels pisos Residencial Vila de Pineda -amb vorera i forta il·luminació artificial tocant a la llera- o el macrobloc de pisos del marge dret tocant a la N-II; dues actuacions que han desfigurat força l’entorn de la riera i que són molt recents). Sobre aquest punt, podeu veure la proposta que la Plataforma va fer en el seu dia per dignificar aquest espai.

 

4.- INCORPORACIÓ DELS CÀMPINGS QUE DEIXEN L’ACTIVITAT COM A ZONES VERDES ARBRADES

Els càmpings que hi ha a Pineda davant del Passeig Marítim s’haurien d’aprofitar com a zona verda arbrada per fer d’esponjament i per evitar que es vagi consolidant un continu edificat a primera línia de mar.

5.- LA REVISIÓ DEL PLA GENERAL, EN CAS DE DUR-SE A TERME, NO POT SER UNA QUARTADA PER A INCENTIVAR NOVES REQUALIFICACIONS URBANÍSTIQUES.

En aquest supòsit, el Pla General, sigui revisat o sigui redactat de nou, a més de desclassificar el sòl que es demana, no ha de crear-ne de nou, al marge del ja existent.

 

B.- GESTIÓ SOSTENIBLE DEL SÒL NO-URBANITZABLE I DEL VERD URBÀ

1.- AUGMENTAR EL CONTROL URBANÍSTIC DE LES ACTIVITATS IL·LEGALS O INADEQUADES EXISTENTS EN EL SÒL NO URBANITZABLE

Continuar erradicant els úsos no-agrícoles de la Vall de la Riera. S’hi hauria d’incloure Formasa, que fa una afectació molt negativa en l’aspecte de contaminació de l’aigua de la riera, cimentació de la llera, trànsit continu de camions pel passeig d’Hortsavinyà i greu impacte paisatgístic sobre la Vall de la Riera…

2.- IMPLEMENTACIÓ DE L’ACTIVITAT AGRÀRIA A PINEDA

Promoció municipal de l’activitat agrícola a la Vall de la Riera, al PP1 i al sector fronterer amb Sta Susanna:

-Bonificacions d’impostos

-Creació de la marca de “producte de Pineda”, com a producte de proximitat (per tant el que demana menys despesa de transport, el més ecològic); possible implementació de conreus integrats i ecològics

-Buscar el compromís de la població amb el sector pagès, en tant que dóna seguretat alimentària i que és el responsable de l’existència d’un tipus de paisatge especial que contribueix a la diversitat i ens connecta amb la terra (començant per les escoles; visites de les escoles als pagesos perquè aquests expliquin als nens com és la seva activitat, els diferents tipus de conreus…)

-Inclusió de mesures que afavoreixin l’arrendament de parcel·les abandonades a la plana, amb uns lloguers a preus raonables, pel pagès/particular que estigui disposat a mantenir l’activitat.

-Possibilitat de gravar la propietat de les parcel·les agrícoles sense activitat com a mesura per afavorir el seu arrendament.

3.- PLA DE GESTIÓ DEL VERD URBÀ DE PINEDA

Aquest Pla ha de concretar els següents aspectes:

- Criteris tècnics en el disseny i l’elecció d’espècies vegetals11.

- Catàleg d’espècies vegetals.

- Programa d’esporga selectiva, reduint al màxim la poda dels arbres i evitant l’elecció d’espècies que requereixin una esporga excessiva.

- Programa de defensa fitosanitària al màxim d’ecològica i no-contaminant possible.

- Programa de rec basat en criteris d’eficiència, regulant els horaris de rec a les hores de menys sol.

- Aprofitament d’aigües del subsòl o pluvials per al rec.

- Recollida selectiva i valorització de les restes vegetals.

- Control de qualitat del material verd subministrat per assegurar que se serveix en condicions òptimes (aplicació de les Normes tecnològiques de qualitat en el subministrament de material verd).

4.- PROJECTE DE SUBSTITUCIÓ DELS PARTERRES DE GESPA per espècies mediterrànies que poden fer una funció estètica similar, però que corresponen als nostres ecosistemes i no fan gairebé cap despesa d’aigua

 

C.- MESURES A FAVOR DE L’HABITATGE SOSTENIBLE

1.- ELABORACIÓ D’UNA ORDENANÇA SOBRE HABITATGE SOSTENIBLE

En aquest sentit el Departament de Medi Ambient i habitatge està a punt d’aprovar una nova Llei de l’Habitatge que incorporarà criteris de construcció sostenible. Dins aquest marc normatiu es proposa que l’Ajuntament de Pineda elabori i aprovi una ordenança municipal d’edificació sostenible.

Implementació de l’escalfament de l’aigua amb energia solar a totes les edificacions noves.

2.- APROVACIÓ D’ORDENANCES FISCALS QUE BONIFIQUIN L’EDIFICACIÓ SOSTENIBLE

3.- APLICACIÓ DE MESURES EFECTIVES ADREÇADES A POTENCIAR L’ÚS SOCIAL DE L’HABITATGE I A PENALITZAR LES OPERACIONS ESPECULATIVES VINCULADES A ELL.

II. IMPULSAR UN MODEL DE MOBILITAT SOSTENIBLE

A.- MOBILITAT INTERURBANA. CAL REVISAR EL MODEL BASAT EN LES GRANS INFRAESTRUCTURES

1.- MILLORA DE LES PRESTACIONS DEL TRANSPORT PÚBLIC I COL·LECTIU BASAT EN UN SISTEMA D’INTERMODALITAT INTEGRAT ENTRE FERROCARRIL I LÍNIES D’AUTOBUSOS.

Això vol dir unes freqüències, uns horaris i unes tarifes que incentivin el seu ús.

2.- L’AUTOPISTA C-32 HA DE SER L’ÚNICA GRAN INFRAESTRUCTURA DE MOBILITAT VIÀRIA A L’ALT MARESME.

El territori de l’Alt Maresme només es pot permetre una única gran infraestructura de mobilitat viària. Aquesta gran infraestructura és la C-32 amb els seus 3 carrils actuals per sentit. Rebutgem qualsevol proposta que passi per ampliar el nombre de carrils, per fer vials laterals, per fer carreteres convencionals paral·leles o per fer circumval·lacions o variants de caràcter local.

Entenem que el nostre territori no pot suportar un model de creixement que passi, inexorablement, per l’augment sense límit de la seva xarxa viària.

Una C-32 amb un règim de gestió més just pel conjunt d’usuaris i que, afavoreixi els trajectes per a vehicles amb una alta ocupació, és suficient per absorbir una mobilitat que hauria de recolzar-se, cada vegada més, en la xarxa de transport públic i col·lectiu.

3.- EL PASSEIG D’HORTSAVINYÀ S’HA DE MANTENIR COM A VIAL LOCAL DE PROXIMITAT I NO COM A CARRETERA D’ENLLAÇ ENTRE L’AUTOPISTA I EL NUCLI URBÀ DE PINEDA. REBUTGEM LA IDEA DE FER UNA SEGONA SORTIDA QUE CONNECTI AUTOPISTA AMB NUCLI URBÀ PER LA VALL DE LA RIERA.

El municipi ja disposa d’un accés complert a l’autopista, compartit amb Calella, que es troba a 1 km. del nucli urbà de Pineda i de manera immediata al barri del Poblenou. Considerem que aquest esquema de connexions compartit amb Calella és suficient. L’obertura d’un segon accés per la Vall de la Riera, amb la seva carretera d’enllaç corresponent, ocasionaria greus perjudicis a la Vall de la Riera, tant per l’augment del trànsit, soroll, impacte derivats del seu eixamplament,… En conseqüència, un augment real del risc que es generin moviments urbanístics especulatius aliens als trets agrícoles de la vall.

Per altra banda, l’obertura d’un segon accés a l’autopista per la Vall de la Riera, toparia radicalment amb el projecte de millora de l’actual Passeig d’Hortsavinyà. Aquest projecte passa per mantenir el passeig amb les seves dimensions actuals i de potenciar-lo com a vial compartit per el pas de bicicletes i de vianants. També com a part dels recorreguts que condueixen fins al Parc Natural del Montnegre i el Corredor.

 

4.- SUPRESSIÓ DELS POSSIBLES LATERALS DE LA CARRETERA N-II EN EL SEU TRAJECTE CAP A SANTA SUSANNA.

Entenem que la carretera N-II, en el seu trajecte cap a Santa Susanna, no necessita de la creació d’un lateral continu per cap de les seves dues bandes. Al sector de muntanya, per trobar-se el turó de Gràcia i, al sector de mar, per trobar-se una zona agrícola catalogada com de màxima protecció per part del PDUSC. La seva construcció podria portar lligat el model d’ocupació propi de grans magatzems i equipaments comercials que, a més de posar en perill la viabilitat dels espais esmentats, acabaria generant un grau de saturació major que el que s’intenta resoldre.

B.- MOBILITAT URBANA

1.- ELABORAR I IMPLANTAR UN PACTE PER A LA MOBILITAT A PINEDA DE MAR

Afavorir les condicions per a la mobilitat dels vianants, augmentar la participació de la bicicleta en el conjunt de mitjans de transport d’ús habitual, promoure la utilització del transport públic davant del privat, fomentar l’ús racional del cotxe, dissenyar una oferta d’aparcament adequada a la població, garantir una distribució de mercaderies.

Cal evitar un model que fomenti la mobilitat interna amb el vehicle privat (potenciar els aparcaments dissuassori).

Si ens dediquem a fer aparcaments al centre del poble fomentem el trànsit de cotxes cap al centre. Per tant, proposem que si s’han de fer aparcaments subterranis es facin al voltant del centre i no al centre mateix, i més tenint en compte que el centre cada cop queda més com a zona de vianants.

Per tant desaconsellem totalment fer aparcaments subterranis a la plaça de les Mèlies i a la d’Espanya. En el cas de la plaça d’Espanya cal tenir en compte que té un perímetre d’arbres molt grossos que fan una bona ombra a l’estiu. En el cas de la plaça de les Mèlies, no podem renunciar a tenir una plaça de terra, que és el substrat més fresc i natural que hi ha -i més en aquests temps de canvi climàtic- i tampoc podem renunciar als arbres, a les mèlies, que són els que donen la seva personalitat -i el seu nom- a la plaça. No volem una plaça de les Mèlies empedrada i amb arbrets de joguina.

 

2.- ESTENDRE EL PLA DE SUPRESSIÓ DE BARRERES ARQUITECTÒNIQUES A TOTA LA POBLACIÓ

3.- DISSENY D’UNA XARXA D’ITINERARIS SEGURS PER A VIANANTS I PER A BICICLETES REALITZACIÓ DEL PROJECTE “ITINERARIS ESCOLARS SEGURS”

Aquesta actuació ha d’anar acompanyada per la millora de la qualitat de l’espai destinat als vianants, la millora de la senyalització en les rutes dels vianants i l’increment del nombre de passos per a vianants,…

4.- MILLORA DEL SERVEI DE TRANSPORT PÚBLIC URBÀ

III. OPTIMITZAR LA GESTIÓ DELS RECURSOS I EL RECICLATGE DELS RESIDUS

 

A.- L’ÚS EFICIENT I SOSTENIBLE DELS RECURSOS EN LA GESTIÓ DEL SISTEMA URBÀ

 

1.- ORDENANÇA MUNICIPAL PER A L’OPTIMITZACIÓ DEL CONSUM D’AIGUA DOMÈSTICA AL MUNICIPI que estipuli de forma tan acotada com sigui possible la MANERA coM s’han de projectar:

-Sanitaris

-Piscines particulars

-Reg de jardins privats

-Tipologia d’espècies vegetals més adequades en nous espais enjardinats de caire privat i públic

-Necessitats d’aigua per diverses varietats vegetals en base al mètode del balanç hídric…

 

2.- CAMPANYA DE MINIMITZACIÓ DE RESIDUS

- Promoció i sensibilització de la recollida selectiva de vidre i paper

- Recollida fracció orgànica

- Recollida de voluminosos

- Utilització de la deixalleria

- Minimització dels residus

D’altra banda, i sobretot en la implantació de la recollida de la fracció orgànica cal impulsar un servei d’informadors a domicili.

 

3.- IMPLANTACIÓ DE LA RECOLLIDA SELECTIVA DELS RESIDUS ORGÀNICS A LES LLARS

4.- IMPLANTAR LA COMPTABILITAT ENERGÈTICA DELS EQUIPAMENTS MUNICIPALS I L’ENLLUMENAT PÚBLIC

Cal que l’Ajuntament porti un control sistemàtic de les dades de consums i de les característiques energètiques de tots els edificis municipals, així com de l’enllumenat públic.

 

5.- IMPLANTAR UN PLA DIRECTOR DE L’ENLLUMENAT PÚBLIC

Renovació de l’enllumenat i les lluminàries a tot el municipi, però especialment al centre, al barri del Carme, a la zona industrial i a les urbanitzacions de Pinemar i Can Morer.

6.- PLA DE MILLORA ENERGÈTICA DELS EQUIPAMENTS MUNICIPALS

- La incorporació de vehicles municipals ecològics (amb combustibles alternatius als convencionals i

de menor impacte ambiental).

- La incorporació d’energia solar a tots els equipaments públics en funció de la seva viabilitat.

7.- APROVACIÓ D’UNA ORDENANÇA MUNICIPAL REGULADORA DE LA CONTAMINACIÓ LUMÍNICA

S’establiran els criteris de les instal·lacions de l’enllumenat públic de reducció de la dissipació de la llum (segons la tipologia les lluminàries, etc.) i la regulació de la il·luminació exterior privada de comerços i particulars.

B.- MILLORAR LA GESTIÓ AMBIENTAL MUNICIPAL I AFAVORIR EL DIÀLEG ENTRE L’AJUNTAMENT I ELS CIUTADANS:

1.- IMPULSAR LES COMPRES AMBIENTALMENT CORRECTES A L’AJUNTAMENT

2.- IMPLANTAR UN SISTEMA D’INDICADORS DE SOSTENIBILITAT

Implantar un sistema d’indicadors de sostenibilitat ambiental que permeti avaluar l’eficàcia, i en certa manera el grau d’èxit, de les actuacions municipals encaminades a millorar la qualitat ambiental.

3.- ACTIVAR EL CONSELL MUNICIPAL DE MEDI AMBIENT (CMMA)

El CMMA no pot passar per una nova etapa amb la mateixa inoperància que als darrer 4 anys. El responsable polític que se situï al capdavant ha de contribuir, decididament, a això i a prendre en consideració les propostes que es facin des del seu interior.

IV. ALTRES

1.- IMPULS DE MESURES PER A LA REHABILITACIÓ DEL PATRIMONI ARQUITECTÒNIC URBÀ PER SOBRE DEL SEU ENDERROC.

El nucli urbà de Pineda no pot condemnar a la inexorable desaparició al seu patrimoni arquitectònic urbà i a veure com, les edificacions tradicionals, són substituïdes per edificis de nova planta i de blocs de pisos que el despersonalitzen. Cal apostar per mesures que impulsin la rehabilitació dels edificis per sobre del simple enderroc el qual, moltes vegades, va lligat a lucratives operacions posteriors. Cal resoldre definitivament i, d’acord amb el que s’acaba de dir, casos que ja són emblemàtics com el de la masia de Can Teixidor i Cal Vedat, entre d’altres.

2.- SOBRE LA CONSTRUCCIÓ DE LA DEPURADORA DE L’ALT MARESME NORD…

Ens reiterem en tot allò dit, anteriorment, i que s’ha recollit als documents publicats a la web. Pensem que és una actuació prioritària, que ha de ser una instal·lació respectuosa amb l’entorn i que tingui el nivell de prestacions d’acord amb l’objectiu que ha d’acomplir. Com a entitat vam proposar i defensar una solució de compromís pel que fa a la seva ubicació al pla de Gràcia. Si aquesta alternativa finalment no és atesa, entenem que l’emplaçament a tocar de la Tordera, en un extrem del Pla de Grau, pot ser àmpliament compartit per tothom. A més a més, dels punts favorables que aplega.

3.- SOBRE EL PERLLONGAMENT DEL “PASSEIG MARÍTIM…”

De la mateixa manera que ja es deia amb el cas de la depuradora, ens hem pronunciat al respecte en diverses ocasions. Apostem per un passeig marítim més naturalitzat i integrat a l’entorn, que defugi dels típics dissenys de passeigs marítims urbans. Un element clau complementari és la recuperació de la vegetació pròpia dels ambients de platja al sector més proper al límit amb Santa Susanna.

4.- CAL RECUPERAR L’AGENDA 21 COM A ELEMENT VERTEBRADOR DE LES ACTUACIONS EN MATÈRIA D’URBANISME, TERRITORI I MEDI AMBIENT.

VISITA A LA DEPURADORA DE BIARRITZ

25/10/2005

La Plataforma va ser convidada per l´Agència Catalana de l´Aigua a fer una visita a la depuradora de la ciutat francesa de Biarritz, juntament amb representant veïnals i polítics de Pineda de Mar. El 25 d´octubre del 2.005 va ser la data triada i en la fotografia adjunta es poden observar les característiques d´aquesta instal·lació urbana.