Categoría : OPINIÓ

CARTA OBERTA A L’ALCALDE DE PINEDA, A PROPÒSIT DE LA FINALITZACIÓ DE LES OBRES DE LA DEPURADORA

(14/11/11)

Benvolgut,

T’escrivim aquest correu per comentar-te la conveniència de convocar la comissió de seguiment (si a aquestes alçades es pot dir així) de la depuradora. Fa un mes que varem demanar la corresponent convocatòria a en Guillem Peñuelas (ACA) i ens va comentar que us havia passat la proposta a vosaltres, com Ajuntament, i que els deixéssim un cert temps per preparar-la. Fa uns dies es varen poder escoltar unes declaracions teves on proposaves fer un front d’alcaldes per acabar les obres de la depuradora. La veritat és que varem quedar força estupefactes.

 

Abans que es comencessin les obres de la depuradora a la pedrera, el maig de 2008, justament es va crear la comissió de seguiment, per ser punt de trobada entre representants polítics, sectors implicats/entitats i Agència Catalana de l’Aigua (ACA), per tal de seguir les obres de la depuradora i evitar les controvèrsies i malentesos que s’havien viscut a l’etapa anterior. El compromís de llavors (tant de l’Ajuntament de Pineda com de l’ACA) va ser que aquesta comissió es trobés, formalment, cada dos o tres mesos per fer aquest seguiment. Excepte en les dues primeres reunions, que es va mantenir la periodicitat acordada, a les reunions posteriors no s’ha fet una altra cosa que perllongar els terminis de convocatòria. Ara ja fa un any que es va realitzar la darrera reunió i oficialment no hem sabut res més, a part dels cops que hem preguntat al tècnic que fa d’enllaç amb l’Ajuntament o que hem rebut notícies per part de tercers, de quarts o de cinquens.

 

En tot aquest temps, ni l’ACA ni l’Ajuntament de Pineda han fet bandera d’aquesta comissió. Es va crear gairebé per circumstàncies i de manera forçada. Estem segurs que si no hagués estat perquè cada vegada s’ha portat la denúncia d’aquests incompliments als mitjans d’informació, només se n’haurien convocat les dues primeres trobades, i gràcies!! Per tant, que ara, després d’un any en que l’ACA anunciés, justament a la darrera reunió de la comissió, que les obres sofririen força retallades, es reclami aquest front d’alcaldes, no ens sembla massa conseqüent. És com si s’adrecés una carta d’invitació a uns convidats per assistir a una festa que ja s’ha acabat.

 

El lloc “natural” per plantejar aquest tipus de demandes seria precisament dins d’una comissió de seguiment en la que els qui més haurien de creure no han cregut. Perquè era allà on s’havien de trobar l’ACA, els representants polítics i les entitats; no ara, amb aquest suposat “front d’alcaldes”.

 

En comptes de fer aquesta proposta (no diem que no fos benintencionada), l’alcalde, encara que no assistís l’ACA, hauria d’haver convocat una reunió d’aquesta comissió on fossin presents tots els alcaldes (o representants dels respectius ajuntaments) així com els representants dels sectors implicats. I allà sí, fer força, tots plegats, perquè les obres s’acabessin o si més no amb un calendari i amb uns mínims compromisos a la mà. Ja no parlem només de temes com la integració ambiental, el terciari o l’aula didàctica. Estem parlant de qüestions més elementals com l’entrada en funcionament d’una infraestructura i de garantir que s’acompleixin uns estàndards mínims en la seva gestió. Estem parlant, fins i tot, d’afectacions individuals que, malgrat semblar molt personals, tampoc es poden desatendre. En aquest sentit, la situació d’una explotació agrícola com la de l’Ernest Pujadas és una mostra de manual: ocupacions temporals que han sobrepassat dates i superfícies sense que es contempli cap mena de compensació; inundació i pèrdua de collites per avaria en les instal·lacions sense que ningú es faci responsable,… Podríem parlar, també, de l’incompliment de compromisos com el de perllongar en uns metres el mur de canalització de la rasa de Valldemaniu per evitar que els camps s’inundin durant les seves crescudes, etc. L’Ernest Pujades va posar hores per aconseguir que diversos terrenys del sector de la vall de la riera tinguessin les menors afectacions un cop acabades les obres dels col·lectors i, ara, sembla que ningú no es recordi d’ell quan cal atendre unes reclamacions que semblen raonablement justes.

 

En altre ordre de coses, és poc comprensible que, des dels municipis beneficiaris de la planta, s’hagin fet diversos viatges per conèixer una depuradora presa com a “model”, en aquest cas, la situada a Biàrritz, al País Basc francès, i que en canvi, durant tres anys, no s’hagi convocat un sol acte informatiu, obert a la ciutadania, per explicar com anava l’execució de les obres. És poc justificable que, en més de tres anys, la comissió de seguiment no hagi realitzat una sola visita a les obres, perquè li expliquin les seves característiques i execució. A la darrera reunió ja es va demanar aquesta visita.

 

Amb la comissió de seguiment de la depuradora ha donat la impressió que aquí només es creen coses per oferir notícies a la premsa i per transmetre la idea aparent que els problemes ja es resolen. Però després ningú s’encarrega de fer un seguiment i de treure profit d’una eina amb objectius gairebé idèntics als que, ara, l’alcalde, busca amb aquest pretès front. Això és el que ha passat amb la comissió de seguiment i ens sembla que amb d’altres propostes que acabaren en un carreró sense sortida, i en les que ara no hi entrarem.

 

Molt diríem que possibles justificacions com dir que “estem en crisi”, aquí no hi tenen cabuda. Creure en una fórmula de participació i de presa de decisions com la que es va concebre en el seu moment, per la construcció de la depuradora, no depèn ni de crisis econòmiques ni de disponibilitats pressupostàries. És bastant més fàcil que això.

 

Atentament,

Plataforma “Salvem la Vall de la Riera de Pineda”

 

Pineda de Mar, 14 de novembre de 2011

PROPOSTES QUE FA LA PLATAFORMA ALS PARTITS POLÍTICS QUE ES PRESENTEN A LES PROPERES ELECCIONS MUNICIPALS DEL 27 DE MAIG DE 2007

I. INTRODUCCIÓ DE CRITERIS DE SOSTENIBILITAT AMBIENTAL EN EL PLANEJAMENT URBANÍSTIC I EN L’HABITATGE

A.- REVISIÓ DEL PLANEJAMENT

1.- RECLASSIFICAR ELS SÒLS URBANITZABLES NO PROGRAMATS (SUNP 1 I SNUP 2) ENTRE LA CARRETERA D’HORTAVINYÀ I CAN CORNET COM A SÒL NO URBANITZABLE. INCLUSIÓ AL PDUSC.

El Planejament vigent (PGOU, 1992) qualifica com a sòl urbanitzable no programat dos sectors entre la carretera d’Hortsavinyà i la urbanització can Cornet (SUNP 1 i 2), amb una superfície total de 27 Ha. Donada la importància paisatgística, ecològica i històrica que té aquest espai rural es proposa la seva reclassificació a sòl no urbanitzable per tal d’assegurar-ne la seva preservació. La desclassificació total del sòl urbanitzable de la Vall de la Riera ha de ser la primera passa per garantir la preservació i potenciació del seu sòl agrícola així com dels valors paisatgístics i ambientals que aplega aquest espai. Cal recordar que l’Agenda 21 aprovada l’abril del 2005 inclou com a mesura prioritària la desclassificació complerta de la vall. Per a reforçar el seu grau de protecció proposem:

FIncorporació de la totalitat dels terrenys de la Vall de la Riera de Pineda al Pla Director Urbanístic del Sistema Costaner (PDUSC). La normativa urbanística que acompanya el Pla Director estableix la possibilitat que, a instància dels ajuntaments, es puguin incorporar al Pla nous sectors exclosos inicialment. Aquests sectors han d’acomplir amb el requisit de tractar-se de sòls no urbanitzables o urbanitzables no delimitats i respondre a una justificació. Els terrenys de la Vall de la Riera responen a ambdós requisits. La justificació és clara des del moment que, la primera versió del Pla només ha incorporat la meitat dels terrenys, els del marge dret de la riera (no urbanitzables) i ha exclòs els del marge esquerre (urbanitzables no programats). Això genera una gran distorsió i pot dificultar mesures de gestió futures. Cal tenir en compte que els terrenys d’ambdós marges són idèntics i són igual de rellevants per les funcions que tenen o poden arribar a tenir (sòl agrícola, connectivitat biològica i paisatgística entre la plana i la Serralada Litoral, amb la riera el centre).

 

2.- REVISIÓ DEL DESENVOLUPAMENT DE LES URBANITZACIONS I CREIXEMENTS DE BAIXA DENSITAT ENCARA PER EXECUTAR

Amb l’objectiu de regular els creixements de les urbanitzacions de baixa densitat de Pineda es proposa revisar els creixements en sòl urbanitzable encara per executar (Unitat d’actuació Ronda Nord i Pla Parcial Ciutat Jardí Llevant). Aquests nous creixements poden implicar l’afectació del camí històric de la Rectoria vella.

Es proposa revisar el desenvolupament urbanístic d’aquests sectors amb l’objectiu principal de millorar la integració amb l’espai rural dels voltants.

 

3.- REVISIÓ DEL PROJECTE DE PLA PARCIAL DE PINEDA CENTRE (PP1) I INCORPORACIÓ DE NOUS CRITERIS DE SOSTENIBILITAT AMBIENTAL

Com a plataforma qüestionen profundament la necessitat de promoure un creixement tan expansiu com el que representa el Pla Parcial núm. 1 per una població com Pineda. Considerem que no queda justificada la seva execució i que, en tot cas, els terrenys del Pla Parcial núm. 1 haurien d’haver servit per promocionar els usos que ja es donaven. Respecte els usos agrícoles, part de la seva superfície s’hauria d’haver adreçat per incentivar la via dels horts socials urbans tal i com s’ha fet en d’altres municipis i, fins i tot, a la mateixa ciutat de Barcelona. En definitiva, a apostar per l’altra opció que defensava el Pla General de 1992 per els terrenys entre Poblenou i Pineda centre.

Malgrat això si tal i com, sembla previsible, aquest sector s’acaba desenvolupant, cal que:

a) abans d’iniciar la seva tramitació administrativa, la totalitat dels terrenys de la Vall de la Riera de Pineda quedin salvaguardats d’hipotètics processos urbanitzadors. Si s’enceta el PP1 sense haver desclassificat els terrenys de la Vall de la Riera de Pineda, totes les pressions urbanístiques es dirigiran a sobre la carretera N-II.

b) Les forces polítiques de Pineda tinguin clar que, en cas que es desenvolupi el PP1, aquesta és la peça que tanca, definitivament, l’expansió de la taca urbana del municipi. Per tant, han cal analitzar, amb detall, com i de quina manera s’executa aquest pla, donant màxima prioritat a les qüestions socials i ambientals.

c) Assumir totes les propostes positives tant de l’estudi de la UPC com de la Generalitat en el sentit de fer un gran Parc Central al voltant de la Riera. Aquest Parc Central hauria d’arribar fins al Camí dels Tarongers per poder incorporar tota la gran zona arbrada del càmping El Camell. D’aquesta manera tindríem un gran pulmó verd alhora que conservaríem el corredor verd de la Riera de Pineda. Aquesta Riera podria ser una marca, un senyal distintiu del poble, ja que serà de les poques que es conservaran a la comarca.

d) S’hauria de restablir la vegetació de ribera als marges de la Riera, aquesta vegetació de ribera continuaria en forma de zona verda natural; es tractaria de fer una mena de bosquet natural -amb clarianes, camins per vianants i ciclistes, petites basses amb amfibis- en comptes de fer un parc molt urbà i molt artificialitzat.

e) Incorporació d’una zona d’horts urbans de lloguer amb un sistema de gestió municipal que faciliti el seu ús.

f) Inclusió d’un seguit de mesures (pla urgent) per a la no-degradació de l’entorn de la Riera (No continuar fent actuacions com la construcció dels pisos Residencial Vila de Pineda -amb vorera i forta il·luminació artificial tocant a la llera- o el macrobloc de pisos del marge dret tocant a la N-II; dues actuacions que han desfigurat força l’entorn de la riera i que són molt recents). Sobre aquest punt, podeu veure la proposta que la Plataforma va fer en el seu dia per dignificar aquest espai.

 

4.- INCORPORACIÓ DELS CÀMPINGS QUE DEIXEN L’ACTIVITAT COM A ZONES VERDES ARBRADES

Els càmpings que hi ha a Pineda davant del Passeig Marítim s’haurien d’aprofitar com a zona verda arbrada per fer d’esponjament i per evitar que es vagi consolidant un continu edificat a primera línia de mar.

5.- LA REVISIÓ DEL PLA GENERAL, EN CAS DE DUR-SE A TERME, NO POT SER UNA QUARTADA PER A INCENTIVAR NOVES REQUALIFICACIONS URBANÍSTIQUES.

En aquest supòsit, el Pla General, sigui revisat o sigui redactat de nou, a més de desclassificar el sòl que es demana, no ha de crear-ne de nou, al marge del ja existent.

 

B.- GESTIÓ SOSTENIBLE DEL SÒL NO-URBANITZABLE I DEL VERD URBÀ

1.- AUGMENTAR EL CONTROL URBANÍSTIC DE LES ACTIVITATS IL·LEGALS O INADEQUADES EXISTENTS EN EL SÒL NO URBANITZABLE

Continuar erradicant els úsos no-agrícoles de la Vall de la Riera. S’hi hauria d’incloure Formasa, que fa una afectació molt negativa en l’aspecte de contaminació de l’aigua de la riera, cimentació de la llera, trànsit continu de camions pel passeig d’Hortsavinyà i greu impacte paisatgístic sobre la Vall de la Riera…

2.- IMPLEMENTACIÓ DE L’ACTIVITAT AGRÀRIA A PINEDA

Promoció municipal de l’activitat agrícola a la Vall de la Riera, al PP1 i al sector fronterer amb Sta Susanna:

-Bonificacions d’impostos

-Creació de la marca de “producte de Pineda”, com a producte de proximitat (per tant el que demana menys despesa de transport, el més ecològic); possible implementació de conreus integrats i ecològics

-Buscar el compromís de la població amb el sector pagès, en tant que dóna seguretat alimentària i que és el responsable de l’existència d’un tipus de paisatge especial que contribueix a la diversitat i ens connecta amb la terra (començant per les escoles; visites de les escoles als pagesos perquè aquests expliquin als nens com és la seva activitat, els diferents tipus de conreus…)

-Inclusió de mesures que afavoreixin l’arrendament de parcel·les abandonades a la plana, amb uns lloguers a preus raonables, pel pagès/particular que estigui disposat a mantenir l’activitat.

-Possibilitat de gravar la propietat de les parcel·les agrícoles sense activitat com a mesura per afavorir el seu arrendament.

3.- PLA DE GESTIÓ DEL VERD URBÀ DE PINEDA

Aquest Pla ha de concretar els següents aspectes:

- Criteris tècnics en el disseny i l’elecció d’espècies vegetals11.

- Catàleg d’espècies vegetals.

- Programa d’esporga selectiva, reduint al màxim la poda dels arbres i evitant l’elecció d’espècies que requereixin una esporga excessiva.

- Programa de defensa fitosanitària al màxim d’ecològica i no-contaminant possible.

- Programa de rec basat en criteris d’eficiència, regulant els horaris de rec a les hores de menys sol.

- Aprofitament d’aigües del subsòl o pluvials per al rec.

- Recollida selectiva i valorització de les restes vegetals.

- Control de qualitat del material verd subministrat per assegurar que se serveix en condicions òptimes (aplicació de les Normes tecnològiques de qualitat en el subministrament de material verd).

4.- PROJECTE DE SUBSTITUCIÓ DELS PARTERRES DE GESPA per espècies mediterrànies que poden fer una funció estètica similar, però que corresponen als nostres ecosistemes i no fan gairebé cap despesa d’aigua

 

C.- MESURES A FAVOR DE L’HABITATGE SOSTENIBLE

1.- ELABORACIÓ D’UNA ORDENANÇA SOBRE HABITATGE SOSTENIBLE

En aquest sentit el Departament de Medi Ambient i habitatge està a punt d’aprovar una nova Llei de l’Habitatge que incorporarà criteris de construcció sostenible. Dins aquest marc normatiu es proposa que l’Ajuntament de Pineda elabori i aprovi una ordenança municipal d’edificació sostenible.

Implementació de l’escalfament de l’aigua amb energia solar a totes les edificacions noves.

2.- APROVACIÓ D’ORDENANCES FISCALS QUE BONIFIQUIN L’EDIFICACIÓ SOSTENIBLE

3.- APLICACIÓ DE MESURES EFECTIVES ADREÇADES A POTENCIAR L’ÚS SOCIAL DE L’HABITATGE I A PENALITZAR LES OPERACIONS ESPECULATIVES VINCULADES A ELL.

II. IMPULSAR UN MODEL DE MOBILITAT SOSTENIBLE

A.- MOBILITAT INTERURBANA. CAL REVISAR EL MODEL BASAT EN LES GRANS INFRAESTRUCTURES

1.- MILLORA DE LES PRESTACIONS DEL TRANSPORT PÚBLIC I COL·LECTIU BASAT EN UN SISTEMA D’INTERMODALITAT INTEGRAT ENTRE FERROCARRIL I LÍNIES D’AUTOBUSOS.

Això vol dir unes freqüències, uns horaris i unes tarifes que incentivin el seu ús.

2.- L’AUTOPISTA C-32 HA DE SER L’ÚNICA GRAN INFRAESTRUCTURA DE MOBILITAT VIÀRIA A L’ALT MARESME.

El territori de l’Alt Maresme només es pot permetre una única gran infraestructura de mobilitat viària. Aquesta gran infraestructura és la C-32 amb els seus 3 carrils actuals per sentit. Rebutgem qualsevol proposta que passi per ampliar el nombre de carrils, per fer vials laterals, per fer carreteres convencionals paral·leles o per fer circumval·lacions o variants de caràcter local.

Entenem que el nostre territori no pot suportar un model de creixement que passi, inexorablement, per l’augment sense límit de la seva xarxa viària.

Una C-32 amb un règim de gestió més just pel conjunt d’usuaris i que, afavoreixi els trajectes per a vehicles amb una alta ocupació, és suficient per absorbir una mobilitat que hauria de recolzar-se, cada vegada més, en la xarxa de transport públic i col·lectiu.

3.- EL PASSEIG D’HORTSAVINYÀ S’HA DE MANTENIR COM A VIAL LOCAL DE PROXIMITAT I NO COM A CARRETERA D’ENLLAÇ ENTRE L’AUTOPISTA I EL NUCLI URBÀ DE PINEDA. REBUTGEM LA IDEA DE FER UNA SEGONA SORTIDA QUE CONNECTI AUTOPISTA AMB NUCLI URBÀ PER LA VALL DE LA RIERA.

El municipi ja disposa d’un accés complert a l’autopista, compartit amb Calella, que es troba a 1 km. del nucli urbà de Pineda i de manera immediata al barri del Poblenou. Considerem que aquest esquema de connexions compartit amb Calella és suficient. L’obertura d’un segon accés per la Vall de la Riera, amb la seva carretera d’enllaç corresponent, ocasionaria greus perjudicis a la Vall de la Riera, tant per l’augment del trànsit, soroll, impacte derivats del seu eixamplament,… En conseqüència, un augment real del risc que es generin moviments urbanístics especulatius aliens als trets agrícoles de la vall.

Per altra banda, l’obertura d’un segon accés a l’autopista per la Vall de la Riera, toparia radicalment amb el projecte de millora de l’actual Passeig d’Hortsavinyà. Aquest projecte passa per mantenir el passeig amb les seves dimensions actuals i de potenciar-lo com a vial compartit per el pas de bicicletes i de vianants. També com a part dels recorreguts que condueixen fins al Parc Natural del Montnegre i el Corredor.

 

4.- SUPRESSIÓ DELS POSSIBLES LATERALS DE LA CARRETERA N-II EN EL SEU TRAJECTE CAP A SANTA SUSANNA.

Entenem que la carretera N-II, en el seu trajecte cap a Santa Susanna, no necessita de la creació d’un lateral continu per cap de les seves dues bandes. Al sector de muntanya, per trobar-se el turó de Gràcia i, al sector de mar, per trobar-se una zona agrícola catalogada com de màxima protecció per part del PDUSC. La seva construcció podria portar lligat el model d’ocupació propi de grans magatzems i equipaments comercials que, a més de posar en perill la viabilitat dels espais esmentats, acabaria generant un grau de saturació major que el que s’intenta resoldre.

B.- MOBILITAT URBANA

1.- ELABORAR I IMPLANTAR UN PACTE PER A LA MOBILITAT A PINEDA DE MAR

Afavorir les condicions per a la mobilitat dels vianants, augmentar la participació de la bicicleta en el conjunt de mitjans de transport d’ús habitual, promoure la utilització del transport públic davant del privat, fomentar l’ús racional del cotxe, dissenyar una oferta d’aparcament adequada a la població, garantir una distribució de mercaderies.

Cal evitar un model que fomenti la mobilitat interna amb el vehicle privat (potenciar els aparcaments dissuassori).

Si ens dediquem a fer aparcaments al centre del poble fomentem el trànsit de cotxes cap al centre. Per tant, proposem que si s’han de fer aparcaments subterranis es facin al voltant del centre i no al centre mateix, i més tenint en compte que el centre cada cop queda més com a zona de vianants.

Per tant desaconsellem totalment fer aparcaments subterranis a la plaça de les Mèlies i a la d’Espanya. En el cas de la plaça d’Espanya cal tenir en compte que té un perímetre d’arbres molt grossos que fan una bona ombra a l’estiu. En el cas de la plaça de les Mèlies, no podem renunciar a tenir una plaça de terra, que és el substrat més fresc i natural que hi ha -i més en aquests temps de canvi climàtic- i tampoc podem renunciar als arbres, a les mèlies, que són els que donen la seva personalitat -i el seu nom- a la plaça. No volem una plaça de les Mèlies empedrada i amb arbrets de joguina.

 

2.- ESTENDRE EL PLA DE SUPRESSIÓ DE BARRERES ARQUITECTÒNIQUES A TOTA LA POBLACIÓ

3.- DISSENY D’UNA XARXA D’ITINERARIS SEGURS PER A VIANANTS I PER A BICICLETES REALITZACIÓ DEL PROJECTE “ITINERARIS ESCOLARS SEGURS”

Aquesta actuació ha d’anar acompanyada per la millora de la qualitat de l’espai destinat als vianants, la millora de la senyalització en les rutes dels vianants i l’increment del nombre de passos per a vianants,…

4.- MILLORA DEL SERVEI DE TRANSPORT PÚBLIC URBÀ

III. OPTIMITZAR LA GESTIÓ DELS RECURSOS I EL RECICLATGE DELS RESIDUS

 

A.- L’ÚS EFICIENT I SOSTENIBLE DELS RECURSOS EN LA GESTIÓ DEL SISTEMA URBÀ

 

1.- ORDENANÇA MUNICIPAL PER A L’OPTIMITZACIÓ DEL CONSUM D’AIGUA DOMÈSTICA AL MUNICIPI que estipuli de forma tan acotada com sigui possible la MANERA coM s’han de projectar:

-Sanitaris

-Piscines particulars

-Reg de jardins privats

-Tipologia d’espècies vegetals més adequades en nous espais enjardinats de caire privat i públic

-Necessitats d’aigua per diverses varietats vegetals en base al mètode del balanç hídric…

 

2.- CAMPANYA DE MINIMITZACIÓ DE RESIDUS

- Promoció i sensibilització de la recollida selectiva de vidre i paper

- Recollida fracció orgànica

- Recollida de voluminosos

- Utilització de la deixalleria

- Minimització dels residus

D’altra banda, i sobretot en la implantació de la recollida de la fracció orgànica cal impulsar un servei d’informadors a domicili.

 

3.- IMPLANTACIÓ DE LA RECOLLIDA SELECTIVA DELS RESIDUS ORGÀNICS A LES LLARS

4.- IMPLANTAR LA COMPTABILITAT ENERGÈTICA DELS EQUIPAMENTS MUNICIPALS I L’ENLLUMENAT PÚBLIC

Cal que l’Ajuntament porti un control sistemàtic de les dades de consums i de les característiques energètiques de tots els edificis municipals, així com de l’enllumenat públic.

 

5.- IMPLANTAR UN PLA DIRECTOR DE L’ENLLUMENAT PÚBLIC

Renovació de l’enllumenat i les lluminàries a tot el municipi, però especialment al centre, al barri del Carme, a la zona industrial i a les urbanitzacions de Pinemar i Can Morer.

6.- PLA DE MILLORA ENERGÈTICA DELS EQUIPAMENTS MUNICIPALS

- La incorporació de vehicles municipals ecològics (amb combustibles alternatius als convencionals i

de menor impacte ambiental).

- La incorporació d’energia solar a tots els equipaments públics en funció de la seva viabilitat.

7.- APROVACIÓ D’UNA ORDENANÇA MUNICIPAL REGULADORA DE LA CONTAMINACIÓ LUMÍNICA

S’establiran els criteris de les instal·lacions de l’enllumenat públic de reducció de la dissipació de la llum (segons la tipologia les lluminàries, etc.) i la regulació de la il·luminació exterior privada de comerços i particulars.

B.- MILLORAR LA GESTIÓ AMBIENTAL MUNICIPAL I AFAVORIR EL DIÀLEG ENTRE L’AJUNTAMENT I ELS CIUTADANS:

1.- IMPULSAR LES COMPRES AMBIENTALMENT CORRECTES A L’AJUNTAMENT

2.- IMPLANTAR UN SISTEMA D’INDICADORS DE SOSTENIBILITAT

Implantar un sistema d’indicadors de sostenibilitat ambiental que permeti avaluar l’eficàcia, i en certa manera el grau d’èxit, de les actuacions municipals encaminades a millorar la qualitat ambiental.

3.- ACTIVAR EL CONSELL MUNICIPAL DE MEDI AMBIENT (CMMA)

El CMMA no pot passar per una nova etapa amb la mateixa inoperància que als darrer 4 anys. El responsable polític que se situï al capdavant ha de contribuir, decididament, a això i a prendre en consideració les propostes que es facin des del seu interior.

IV. ALTRES

1.- IMPULS DE MESURES PER A LA REHABILITACIÓ DEL PATRIMONI ARQUITECTÒNIC URBÀ PER SOBRE DEL SEU ENDERROC.

El nucli urbà de Pineda no pot condemnar a la inexorable desaparició al seu patrimoni arquitectònic urbà i a veure com, les edificacions tradicionals, són substituïdes per edificis de nova planta i de blocs de pisos que el despersonalitzen. Cal apostar per mesures que impulsin la rehabilitació dels edificis per sobre del simple enderroc el qual, moltes vegades, va lligat a lucratives operacions posteriors. Cal resoldre definitivament i, d’acord amb el que s’acaba de dir, casos que ja són emblemàtics com el de la masia de Can Teixidor i Cal Vedat, entre d’altres.

2.- SOBRE LA CONSTRUCCIÓ DE LA DEPURADORA DE L’ALT MARESME NORD…

Ens reiterem en tot allò dit, anteriorment, i que s’ha recollit als documents publicats a la web. Pensem que és una actuació prioritària, que ha de ser una instal·lació respectuosa amb l’entorn i que tingui el nivell de prestacions d’acord amb l’objectiu que ha d’acomplir. Com a entitat vam proposar i defensar una solució de compromís pel que fa a la seva ubicació al pla de Gràcia. Si aquesta alternativa finalment no és atesa, entenem que l’emplaçament a tocar de la Tordera, en un extrem del Pla de Grau, pot ser àmpliament compartit per tothom. A més a més, dels punts favorables que aplega.

3.- SOBRE EL PERLLONGAMENT DEL “PASSEIG MARÍTIM…”

De la mateixa manera que ja es deia amb el cas de la depuradora, ens hem pronunciat al respecte en diverses ocasions. Apostem per un passeig marítim més naturalitzat i integrat a l’entorn, que defugi dels típics dissenys de passeigs marítims urbans. Un element clau complementari és la recuperació de la vegetació pròpia dels ambients de platja al sector més proper al límit amb Santa Susanna.

4.- CAL RECUPERAR L’AGENDA 21 COM A ELEMENT VERTEBRADOR DE LES ACTUACIONS EN MATÈRIA D’URBANISME, TERRITORI I MEDI AMBIENT.

TALA INDISCRIMINADA D’ARBRES EFECTUADA A INSTÀNCIA DE L’AJUNTAMENT DE TORDERA AL PARATGE DEL PLA DE CAL CAPITÀ (RIERA DE PINEDA)

(31/07/08)

 

Amb data de 28 de juliol, la nostra entitat va rebre un avís d’un particular pel qual s’alertava de la tala indiscriminada que s’estava efectuant a la zona de la riera de Pineda, a l’alçada del sot de Cal Capità (també conegut com a Sot d’en Gómez). Aquest punt se situa uns centenars de metres aigües amunt del berenador de Can Pallofa (al terme municipal de Tordera). En saber la notícia i, coneixedors de la qualitat de la vegetació i dels atributs naturals dels que gaudeix l’indret, membres de la nostra entitat varen apropar-se al lloc i van poder constatar com, efectivament, s’havia talat tota la vegetació arbòria compresa entre el cartell indicatiu del “Sot d’en Gómez” i el punt on la pista forestal travessa la riera per dirigir-se a Cal Ros. La vegetació arbòria, en aquest tram estava formada, bàsicament, per plàtans, per grans peus de pollancres i robínies. Davant el risc que aquesta tala de ribera absolutament indiscriminada i sense seguir cap mena de criteri, continués cap a la part de més qualitat ecològica i paisatgística, la nostra entitat va contactar amb el regidor de medi ambient de l’ajuntament de Tordera, Sr. Carles Aulet.

El regidor ens confirmà que la intervenció s’havia efectuat per una colla d’operaris i per mandat del mateix ajuntament de Tordera, davant la queixa d’un parcel·lista, pel risc que alguns d’aquests arbres caiguessin i afectessin unes edificacions properes. Per la conversa que vam tenir amb el regidor i per la manera com s’ha dut a terme la intervenció, deduïm que aquesta tala s’ha saltat tots els procediments que s’haurien d’haver seguit d’acord amb la inclusió del paratge dins dels límits del Parc.

Per altres informacions que hem tingut i que caldria confirmar, sembla ser que els operaris haurien dut a terme aquesta feina de franc a canvi de poder aprofitar tota la fusta que obtinguessin de la tala. A més a més, no hauria disposat de cap mena de supervisió tècnica. Si això fos d’aquesta manera el fet seria molt més greu ja que posaria de manifest que la tala no s’ha ajustat a cap criteri de caire ambiental sinó que ha primat el purament econòmic; també posaria de relleu que el risc de caiguda de l’arbrat hauria estat tan sols un pretext per realitzar aquesta lamentable actuació. En demanar al regidor que la tala s’aturés immediatament per l’impacte que tindria pel paratge, ens va respondre que aquell mateix dia havia finalitzat i que ja no es continuaria ribera avall.

El cert és que dijous, 29, en inspeccionar l’indret, tot apunta que la tala s’havia acabat. L’aspecte que ofereix el lloc és d’absoluta destrossa, amb el brancatge abocat sobre les ribes de la riera i, curiosament, amb tots els troncs talats ja emportats pels operaris. És perfectament visible que la tala s’ha produït al llarg d’alguns centenars de metres i que, excepte en punts molt concrets, no hi ha cap edificació a les proximitats.

Al marge de si els troncs talats són d’espècies autòctones o no, i si són de creixement ràpid o no, el conjunt del paratge del Sot de Cal Capità gaudia, i encara gaudeix, d’uns valors naturals que han estat reconeguts per moltes de les persones que visiten l’indret i que fan passejades per aquest sector del Montnegre. A més a més, en el marc del Projecte Rius, va ser apadrinat, fa alguns anys, per l’Agrupament Escolta i Guia “Montpalau”, de Pineda de Mar; s’adaptà un corriol d’accés i s’emplaçaren uns plafons explicatius. En aquest punt de la riera s’han efectuat parades d’itineraris didàctics per a instituts i d’altres grups per conèixer els ecosistemes de ribera i la seva flora i fauna associades.

Si es confirma tot el que s’acaba de dir, seria del tot inadmissible que un ajuntament inclòs dins els límits del Parc hagués decidit, unilateralment, una actuació tan desencertada com aquesta sense que els òrgans de gestió de l’espai natural hagin estat prèviament informats i saltant-se el procediments legals i administratius establerts per normativa. Si realment hi havia algun arbre que fes perillar algun habitatge això s’hauria d’haver valorat de forma rigorosa; la intervenció hauria d’haver estat selectiva i sota la supervisió de corresponent tècnic qualificat.

És per tot plegat que volem expressar el nostre més enèrgic rebuig i protesta a la manera com s’ha produït aquesta injustificada tala d’arbres. Demanem que el Parc exigeixi les responsabilitats que pertoqui als seus promotors i que, amb les despeses al càrrec d’ells, es duguin les actuacions necessàries per a la restauració de l’indret. Com a primera mesura de caràcter immediat, que es retiri el brancatge que ha quedat estès a les ribes de la riera.

 

 

COMUNICAT DE LA PLATAFORMA DAVANT L’ANUNCI DEL TRASPÀS DE LA TITULARITAT DE LA N-II A LA GENERALITAT I DE LA CONSTRUCCIÓ D’UNA NOVA CARRETERA ALTERNATIVA

(27/04/08)

 

Pineda de Mar: un futur territorial i ambiental incert

 

1.- La plataforma entén que la construcció d’una nova carretera, per tal de no tocar l’actual règim injust d’explotació de l’autopista, és una mesura desencertada que malbarata el consum de territori; més encara en una comarca amb serioses limitacions d’espai i amb uns nivells de saturació física preocupants. Lluny de solucionar problemes tendeix a perpetuar-los.

 

2.- Desvincular la mobilitat de les polítiques urbanístiques i d’ordenació de territori és un greu error. No es poden posar sobre la taula la construcció de noves carreteres i, a la vegada, promoure creixements urbanístics intensos i difusos tal i com estan duent a terme diversos municipis de la comarca. N’és un exemple Pineda amb el Pla Parcial 1 (PP1). Això sense perdre de vista l’important paper que ha de jugar el transport públic.

 

3.- La construcció d’una nova carretera tindrà unes conseqüències territorials, ambientals i paisatgístiques especialment nefastes per Pineda de Mar. El nostre municipi és l’únic de tot el Maresme on la carretera, a més de construir-se, se separa de l’autopista i travessa, en diagonal, el paratge de la Vall de la Riera de Pineda fins empalmar amb l’actual N-II, sota el turó de Gràcia. Això suposarà una greu alteració per a la vall, des del punt de vista ambiental, patrimonial, agrari i paisatgístic. Per altra banda deixa seriosament tocada la possibilitat que la vall de la riera sigui un dels principals connectors biològics i paisatgístics entre el Montnegre i el litoral.

 

4.- La construcció d’una nova carretera com la descrita obre les portes a que el municipi de Pineda s’apropi, perillosament, als nivells de saturació territorial i urbanística propis d’algunes poblacions del Baix Maresme.

 

5.- Contràriament al que ha insinuat l’alcalde de Pineda, denunciem que la supressió de la N-II al seu traçat actual no pot justificar, de cap manera, la ubicació de nous equipaments per sobre la carretera, ja que representaria la primera passa per iniciar la urbanització de la vall. Això quan està en cartera la construcció de 1.500 habitatges al PP1 a part d’altres actuacions urbanístiques menors com el PP3, el PP7 i diverses unitats d’actuació. D’acord amb el que s’acaba de dir ens preguntem: quins efectes pot tenir sobre la mobilitat futura tot aquest conjunt d’operacions?

 

6.- Demanem, per enèssima vegada, que l’ajuntament procedeixi a la declaració de la integritat de la vall de la riera com a SÒL NO URBANITZABLE i que iniciï el procediment perquè sigui incorporada al sistema d’espais protegits del Pla Director Urbanístic del Sistema Costaner.

 

7.- Cal recordar que l’Agenda 21 aprovada per l’ajuntament (CIU+PSC+ERC), l’abril de 2005, recull com a prioritària la total desclassificació urbanística de la vall. Per tant, demanem que s’actui, políticament, d’acord amb la seva aprovació i que s’executi la desclassificació sense més tardança.

 

8.- Cal recordar que l’ajuntament de Pineda va signar, fa 6 anys, la Carta d’Aalborg per la qual es compromet a implementar, de manera progressiva, polítiques de sostenibilitat. Edificar tota la façana marítima amb prop de 2.000 habitatges, deixar les portes obertes perquè s’urbanitzi el rerapaís i donar el vist-i-plau a una nova carretera d’aquestes característiques no tenen res a veure amb la sostenibilitat.

 

 

CAL VEDAT: CRÒNICA D’UN ENDERROC ANUNCIAT

(01/11/07)

 

Dissabte, 27 d’octubre, va començar a executar-se l’enderroc de la masia de Cal Vedat, al barri de Poblenou (Pineda de Mar). D’aquesta manera es posava punt i final a un litigi que es perllongava des de l’any 2002. Al marge de les qüestions estrictament tècniques i de tota la polèmica que ha envoltat el conveni urbanístic subscrit entre la propietat i l’ajuntament, l’afer de Cal Vedat ha estat tot un exemple del que no ha de ser la gestió del nostre patrimoni i de determinades formes de fer política. Per altra banda, l’enderroc de la masia posa de relleu, per enèsima vegada, el difícil que resulta la convivència entre el desmesurat creixement urbanístic que està patint el Maresme i la preservació dels elements arquitectònics que constitueixen part del nostre patrimoni col·lectiu. És cert que molts d’aquests elements no gaudeixen d’una gran espectacularitat però són la mostra local i popular d’una arquitectura que encara avui dia introdueix una certa personalitat als nostres nuclis urbans, ja prou maltractats i desfigurats. Més encara, quan alguns d’ells podrien ser clarament revaloritzats esdevenint petits equipaments o serveis d’ús social o cultural de proximitat.

 

Doncs bé, això que s’acaba de dir és el que des d’algunes entitats s’havia intentat aconseguir per a la masia de Cal Vedat, únic referent històric i del passat agrícola que restava al centre d’un densificat barri com el de Poblenou, a Pineda de Mar. Sent conscients que hi havia un conveni subscrit i que la propietat tenia dret a uns aprofitaments reconeguts, des de 1992, pel Pla General, es feren propostes per intentar compatibilitzar aquests aprofitaments amb la preservació de la masia i el manteniment de la zona verda circumdant. En aquest sentit s’havien donat passes significatives. En primer lloc, al febrer de 2003, una resolució emesa pel Parlament de Catalunya, d’acord amb els informes previs del Departament de Cultura, reconeixia que l’edificació podia ser declarada com a Bé Cultural d’Interès Local, d’acord amb el seu valor històric i arquitectònic. En segon lloc, el novembre de 2004, un informe tècnic emès per la Direcció General d’Urbanisme dictaminava que l’edificabilitat de la finca s’havia de reajustar de manera que es respectés la masia.

 

Per tant, sembla que es disposava d’unes eines prou rellevants com perquè es poguessin fer jugar a favor de la preservació de l’edifici. Com és que al final no ha estat possible? Més enllà de les qüestions legals i de propietat, que hi són, aquí caldria emmarcar determinades actituds polítiques i per una manca de voluntat en defensar aquest tema. Hi ha alguns fets que així ho reflecteixen. En primer lloc, per part del nostre ajuntament, mai va ser resposta la sol·licitud feta per les entitats d’incoar el corresponent expedient per declarar la masia com a Bé Cultural d’Interès Local, d’acord amb el que estableix la Llei del Patrimoni Cultural de Catalunya (proposta presentada el juny de 2005). En segon lloc, en el discurs dels representants polítics mai s’han incorporat com a arguments per a la defensa de l’edifici els informes favorables emesos des de la Generalitat. Tampoc se’ns va aclarir mai quina era la força vinculant real que tenien aquests informes. La majoria de passes donades pels representants polítics no han sigut per convicció pròpia sinó com a reacció a les iniciatives que es posaven en marxa des de les entitats que defensàvem la preservació. I ara, finalment, arribem al moment de la sentència judicial, una sentència judicial que, per cert, autoritza l’enderroc per una qüestió bàsicament tècnica i de procediment però que ni tan sols esmenta els informes emesos des dels diversos àmbits de la Generalitat.

 

En el final d’aquest procés hi ha un aspecte que resulta especialment greu i que és la manera com s’ha conegut la sentència la qual fou notificada, a l’ajuntament, el passat mes d’abril. Com és possible que l’alcalde de la població d’aquell moment, Sr. Joan Morell, no comuniqués el sentit del seu veredicte i que deixés passar el període d’apel·lació sense que ningú en tingués coneixement? Les entitats del municipi que havíem treballat durant llarg temps per cercar una solució no mereixíem una resposta encara que fos per una simple qüestió de respecte i cortesia? Això, independentment de quin hagués estat el resultat definitiu de l’assumpte que ens ocupa. A on queda la “participació ciutadana” que tant es reivindica quan s’apropen les eleccions? Possiblement si la manera de procedir hagués estat una altra, llavors encara hauríem pogut fer valer jurídicament alguns dels arguments que, en no fer-ho, ni tan sols s’han recollit a la sentència.

Sigui com sigui la masia ja és a terra i l’episodi de Cal Vedat no podrà ser reivindicat, precisament, com la millor manera del saber fer en l’àmbit de la política local. Fóra convenient que per prevenir errors similars en el futur tots aprenguéssim quelcom de la lliçó, especialment aquells qui tenen una major responsabilitat en la forma com ha acabat aquesta crònica d’un enderroc anunciat.