Categoría : OPINIÓ

ARTICLE D’OPINIÓ D’EN TONI SALA AL SEU BLOG

(30/3/09)

 

En Toni Sala ha publicat al seu blog un interessant article, titulat “Pineda de Mar”. Creiem que hem de reproduir- lo a la nostra pàgina tant per la qualitat i coherència del text com per el prestigi i qualitat del seu autor:

 

Pineda de Mar

 

Abans de la guerra, el Maresme va ser un dels paisatges més prestigiosos de Catalunya. Els noucentistes hi trobaven l’equilibri clàssic que volien pel seu país, un paisatge a mesura humana, de petits turons, valls i poblets, abarcable, domèstic, delicat. Delicat. Sí.

Una de les primeres biblioteques noucentistes que va fer la Diputació, l’any 1922, va ser posada a Pineda de Mar, literalment entremig dels camps. L’estat actual d’aquella biblioteca sempre acaba per fer-me present el desastre general del paisatge maresmenc. Perquè el paisatge és una qüestió de cultura. Que, amb un petit local a banda, els 25.000 habitants de Pineda encara avui hagin de funcionar amb una biblioteca de l’any 1922, quan el poble tenia 2.000 habitants, és tan trist que no es pot explicar.

Pineda és un de tants pobles que els últims temps han crescut sobremanera, a cavall de l’especulació urbanística. Els anys de les grues s’hi han acarnissat i ha hagut els consegüents problemes d’infraestructures. Com per celebrar-ho, acaba d’aprovar-s’hi una de les àrees residencials estratègiques més grans de Catalunya. Dos mil pisos més. De cop.

És tan trist que no es pot explicar. Passejo per Pineda i només veig cartells de pisos en venda. Per què aquesta sensació que som al país dels contrasentits i la fugida endavant? Les vendes cauen en picat, les immobiliàries tanquen, el país és un groullere de pisos buits, i, què fem? Més pisos. El conseller Joaquim Nadal deia l’altre dia que amb les Ares s’aconseguirien vivendes a preu accessible i al mateix temps s’activaria el sector de la construcció. El segon motiu remarca la vocació depredadora de la nostra economia, sense complexos: turisme i construcció. El primer motiu del conseller fa que em demani quines mesures va prendre cap govern durant els anys de les grues per evitar una bombolla – eufemisme per negoci piramidal – sostinguda en el fons en la pressió dels de baix per tenir casa. Poseu-vos a especular amb el pa, i veureu com creix, durant uns anys, l’economia. S’ha dit mil vegades que el problema dels ajuntaments és el finançament. Però és més fàcil depredar que aixecar la veu contra l’amo. No per res les Àrees Residencials Estratègiques s’han fet amb caràcter d’urgència.

Un dels encants del Maresme era aquesta proximitat de la muntanya i la mar. Et podies banyar al peu de la muntanya. Ara entre la muntanya i la mar hi ha un mur de formigó. Quedaven queixals, espais que encara permetien contemplar la proximitat d’un turó amb una ermita. All in all its just another brick in the wall. Pineda de Mar serà el primer municipi de l’Alt Maresme amb tota la façana marítima edificada.

En alguns municipis hi ha hagut referèndums i les Ares s’ha tombat. A Pineda, no. També s’hauria de veure en quins municipis s’han emplaçat aquestes Ares, no sigui el cas que estiguem creant guetos. Diumenge, El Punt publicava una entrevista amb l’alcalde. L’alcalde deia que amb aquests dos mil pisos Pineda encara hi sortiria guanyant. Mira per on, encara haurem d’aplaudir. També deia que Pineda estava deixant de ser un poble per ser una ciutat. La pregunta és per què. En benefici de què. És provable que la resposta d’aquesta pregunta també inclogui el perquè de l’actual crisi.

 

http://www.tonisala.net/

BARRAQUISME IL·LEGAL A LA VALL DE LA RIERA. FINS QUAN?

La part més propera al nucli urbà de la vall de la riera de Pineda es va degradant progressivament sense que l’Ajuntament o cap administració pública hi posi solució. No sembla servir de res que aquest espai estigui protegit amb categoria màxima pel Pla Director Urbanístic dels àmbits del Sistema Costaner, degut a la seva funció de connector entre el litoral i el Parc Natural del Montnegre

 

Quan qualsevol visitant inicia un recorregut per la Vall, resseguint la riera, queda sobtat per l’existència d’un gran nombre de construccions irregulars que degraden el paisatge i desafien la legalitat.

El que va començar anys enrera com una zona de petits horts periurbans ha derivat en una acumulació de barraques, magatzems de materials de construcció i caravanes atrotinades. Tanques amb matalassos, bidons de productes químics com a improvisats dipòsits d’ aigua i barbacoes d’obra comparteixen espai amb petits horts. I el més greu és que no paren de créixer.

Un patrimoni fràgil deixat de la seva mà

La Vall de la riera és un dels pocs exemples que resten de la plana agrícola del Maresme, d’una indubtable riquesa i varietat. El nostre grup té com a objectiu garantir la seva protecció però també la seva viabilitat biològica tot intentant impulsar una consciència dels seu valor ecològic i també social. La funció de corredor biològic entre el mar i el Parc natural del Montnegre queda en perill davant de la substitució de les activitats tradicionals de pagesia per uns usos residencials i de serveis que estan totalment prohibits. Malgrat les nostres reiterades peticions durant vuit anys cap equip de govern municipal ha estat capaç d’intervenir amb contundéncia i aplicar la normativa vigent per tal d’acabar amb aquesta agressió urbanística.

Un raig d’esperança per al futur

La nostra opinió com a entitat és que per tractar de capgirar la situació s’hauria de treballar en la gestió i promoció del paisatge agrícola mitjançant la implicació decidida de les administracions.

Caldria redactar un pla de gestió agrària o d’ús públic, col·laborar amb centres de recerca i potenciar la comercialització dels productes típics de la zona com a valor afegit i diferenciador. D’aquesta forma avançaríem en un altre tipus de connexió, posant en contacte la societat amb el territori. Iniciatives com els horts urbans, provades amb èxit a altres indrets, serien una opció que es podria aplicar en una part de la plana.

COMUNICAT DE LA PLATAFORMA DAVANT LA SUPRESSIÓ DEL PASSEIG DE RIBERA PER LA RIERA DE PINEDA

(14/10/10)

La nostra entitat, en conèixer l’endarreriment que patirà el projecte de carril-bici a l’eix de la riera, vol manifestar que aquesta no és una bona notícia. Així mateix vol mostrar el seu escepticisme per les noves mesures que s’han anunciat al respecte.

1.- La nostra entitat expressa la disconformitat amb la manera com s’ha pres la decisió de modificar un carril bici que ja estava projectat i que s’havia d’executar aprofitant el reasfaltatge del Passeig d’Hortsavinyà. Aquests canvis s’haurien d’haver discutit, prèviament, en la comissió de seguiment de les obres de la depuradora.

 

2.- La nostra entitat, davant la situació creada, vol denunciar l’incompliment del compromís de l’Agència Catalana de l’Aigua de convocar la comissió amb una regularitat de 2-3 mesos. La darrera reunió es va realitzar el mes d’abril tot i l’acord que es va prendre llavors per convocar la següent pel mes de juliol.

 

3.- El mes de setembre, la Plataforma va sol·licitar als responsables de l’ACA la convocatòria de la reunió sense que, de moment, s’hagi obtingut cap resposta. És per això que demanem a l’Ajuntament què exigeixi a l’ACA la realització immediata d’aquesta reunió per acabar amb aquesta política de fets consumats.

 

4.- El carril-bici no es farà, com a mínim a curt termini, per una manca de possibilitat pressupostària del consistori que l’obliga a no poder fer front a la despesa d’uns 60.000 euros que significa l’expropiació d’uns 2 m. d’amplada als terrenys adjacents al passeig d’Hortsavinyà.

 

5.- Aquesta limitació ha obligat a replantejar un projecte molt acurat que ja estava redactat i que proposava la ubicació del carril-bici en un espai d’uns 2 m. d’amplada comprès entre la riera i el passeig d’Hortsavinyà. Això suposava separar el passeig d’Hortsavinyà uns 2 m. de la riera per incloure el carril.

 

6.- L’opció que s’ha pres és la de fer un voral estret per a vianants d’uns 50 cms. d’amplada entre el límit de l’asfaltat i la riera i deixar, sense data d’execució, el carril-bici que s’havia de situar a tocar de la riera. Entenem que separar el carril bici de l’eix de la riera i, substituir-lo per un voral estret de vianants, és una actuació que desnaturalitza i devalua el conjunt del projecte.

 

7.- La nostra entitat vol agrair la bona predisposició del sector agrari de la zona i reconeix la idoneïtat del projecte que ara s’ha deixat de banda, ja que contemplava una ocupació mínima de l’espai agrícola de la Vall de la Riera. Tanmateix es demanarà a l’Ajuntament que el carril-bici compromès s’executi ABANS de les eleccions municipals del maig de 2011.

 

DENUNCIEM LA DEGRADACIÓ DE LA VALL DE LA RIERA

La Plataforma, juntament amb 6 entitats més, elaboren un full on es denuncia la degradació progressiva que està patint la Vall de la Riera i demanen mesures urgents per aturar-la:

 

ATUREM JA LA DEGRADACIÓ DE LA VALL DE LA RIERA DE PINEDA!!

 

La Vall de la Riera de Pineda és l’espai natural més important que disposa el nostre poble i una de les principals entrades al Parc Natural del Montnegre. Durant els últims anys, s’han realitzat diverses campanyes ciutadanes a favor de la seva preservació. El cert, però, és que la zona s’ha anat degradant cada vegada més, tot i que la Generalitat va protegir parcialment la Vall l’any 2005. És per això que les entitats i col·lectius que signem aquest full fem una crida pública per aturar, urgentment, aquest estat de coses.

El que demanem és:

 

1.- DESCLASSIFICACIÓ URBANÍSTICA COMPLETA DEL SÒL URBANITZABLE DE LA VALL.

Després de 10 anys de demanar-ho, amb més de 3.000 signatures a favor, que l’Agenda 21 ho recollís com a actuació prioritària, i malgrat el seu compromís, l’actual govern municipal (PSC i ERC) tan sols n’ha desclassificat el 40%, és a dir, ha deixat més de la meitat del sòl amb potencial urbanitzable. Exigim a l’equip de govern, la desclassificació total de la part sensible a ser urbanitzada.

 

2.- RECUPERACIÓ DELS ESPAIS AGRÍCOLES OCUPATS PER BARRAQUES I ACTIVITATS IRREGULARS QUE HAURIEN D’ANAR AL POLÍGON INDUSTRIAL.

A la Vall de la Riera trobem una de les zones del Maresme on el barraquisme, preferentment de cap de setmana, i les activitats irregulars han assolit una major extensió. Això ha expulsat l’activitat agrícola professional i ha empitjorat els valors paisatgístics, patrimonials, ambientals i econòmics del territori. La normativa urbanística del municipi i de la Generalitat prohibeixen, expressament, aquest tipus d’assentaments i cal fer complir-ho de manera efectiva.

 

3.- TRANSFORMACIÓ DE LA RIERA EN UN CORREDOR VERD QUE UNEIXI EL POBLE AMB EL MONTNEGRE.

Amb la construcció de les obres dels col·lectors de la depuradora, l’equip de govern es va comprometre a transformar la riera en un veritable corredor verd entre Pineda i el Montnegre; el projecte incloïa la restauració vegetal dels talussos de la riera, un passeig per a vianants i un carril bici entre el marge dret de la riera i la nova carretera.

L’interès ha estat tant poc, que a dia d’avui, la carretera ja torna a ser asfaltada i enganxada al marge dret de la riera, sense espai suficient per, ni tant sols, posar-hi un pas de vianants.

Al ple del mes de Febrer, l’Ajuntament va aprovar a corre-cuita, tirar endavant el projecte de passeig per a vianants. Aquest disposa d’un espai de només 50 cm de canyer i deixa per una segona fase sense concretar, la creació del carril bici, que haurà de situar-se a l’altre banda de la carretera. Això no és cap corredor verd, és un nyap.

 

4.- FINALITZACIÓ COMPLETA DE LES OBRES DE LA DEPURADORA.

El passat mes de desembre l’ACA va ajornar, sense data, les obres d’acabament de la depuradora a la pedrera de Montpalau. De moment, no hi haurà ni aula didàctica sobre el cicle de l’aigua, ni integració paisatgística de la infraestructura, ni el que és pitjor, no hi ha previst el tractament terciari. Demanem a l’Ajuntament, que pressioni a l’ACA per definir un calendari on, de manera gradual, es vagin desenvolupant aquests projectes que són essencials per la millora que suposarà tenir l’aigua residual correctament tractada.

SUPORT DE LA PLATAFORMA AL MANIFEST DEL CERCLE D’HISTÒRIA DE TORDERA, RESPECTE LA PRESERVACIÓ DEL CONJUNT ROMÀNIC DEL MONESTIR DE ROCA-ROSSA

(28/03/08)

 

La nostra entitat que té entre d’altres objectius, la salvaguarda del patrimoni natural i històric-cultural de la Vall de la Riera de Pineda i rodalies, ha estat coneixedora del manifest que ha promogut el Cercle d’Història de Tordera, respecte la preservació del conjunt romànic del monestir de Roca-rossa.

 

Volem expressar el nostreu ple suport al manifest del Cercle així com a les mesures que s’hi recullen per tal que les restes del monestir gaudeixin de la protecció que mereixen i així els ho hem fet constar per escrit.

LES CANALITZACIONS DE LES RIERES DE MALGRAT I DE SANTA SUSANNA I LA INCULTURA DE L’AIGUA

(20/01/08)

En els darrers mesos, alguns municipis de l’Alt Maresme estan vivint noves actuacions del que és l’aplicació d’una política obsoleta i desfasada per a la gestió d’un element de tanta personalitat per la comarca com són les seves rieres i dels espais immediats. L’expressió més clara d’aquesta política és l’execució, encara al 2008, de projectes hereus del vell pla contra avingudes del Maresme de 1992 que suposava la conversió finalista i força indiscriminada, dels cursos naturals d’aquestes rieres en simples calaixos de formigó. Això amb el pretext de garantir la màxima seguretat per a la població i de reduir, al mínim, els efectes de possibles crescudes o rierades. Entre ells, segurament el més emblemàtic és l’exemple de la riera d’Arenys al seu pas per Arenys de Munt.

 

Al cas de Malgrat de Mar, el passat estiu, la pretensió de formigonar un nou tram de la riera, al seu pas pel paratge de Can Feliciano, va encendre totes les alarmes en un sector de la població que veia com aquesta intervenció, a més de l’impacte que podia generar sobre la mateixa riera posava en perill la continuïtat d’espais que són estimats i valorats per la ciutadania; uns paratges que han estat interioritzats positivament al llarg de moltes dècades no només per qüestions estrictament físiques, sinó per les vivències que cadascú guarda d’ells. D’aquella mobilització es derivà la redacció d’una segona proposta recollida per l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) que permetia una intervenció més respectuosa i acurada i que gaudia d’un grau de complicitat social més elevat que la primera. En aquest cas, les resistències a l’acceptació del nou projecte provenen del govern municipal i està per veure’s quin és el desenllaç definitiu de l’afer.

 

Sigui com sigui, l’exemple de Malgrat serveix per constatar almenys dues coses. D’una banda, que és possible plantejar alternatives raonables i molt més coherents amb el que s’espera d’allò que, darrerament, s’ha vingut en denominar la nova cultura de l’aigua. Això vol dir, veure en les nostres rieres com una oportunitat amb beneficis ambientals, socials i culturals per als pobles i no com una temible amenaça o com a simples espais marginals. En segon lloc, es constata que ja no són suficients, per a la presa de decisions, les antigues fórmules de participació que quedaven reduïdes a un fred tràmit administratiu a través de la informació pública dels projectes. Cal obrir finestres que permetin una implicació més dinàmica, més flexible i més activa per part de la ciutadania per tal de garantir, també, que els resultats siguin més exitosos. Més encara quan les decisions tenen un abast territorial amb la transcendència descrita.

 

Si al cas de Malgrat, la mobilització ciutadana ha sigut capaç de replantejar un projecte que estava a punt d’executar-se, força més lamentable és el balanç que es pot treure de la canalització de la riera de Santa Susanna. En aquest cas, amb una contestació social inexistent, la recepta seguida ha estat ben simple: una barroera canalització de formigó que, des de la carretera N-II fins a la via del tren, ha comdemnat irreversiblement una riera que encara tenia moltes opcions per esdevenir un veritable corredor natural. És una actuació que està pensada, fonamentalment, per sostenir les desproporcionades operacions d’expansió urbanística que s’estan produint a redós d’aquest espai. Tanmateix és una intervenció que contradiu, impúnement, el que es recomanava per a aquest àmbit geogràfic per part del Pla Director Urbanístic del Sistema Costaner aprovat el 2005. Aquesta actuació posa de relleu la nul·la sensibilitat que, encara als nostres dies, demostren alguns ajuntaments per valorar aquests entorns. Si l’actuació d’alguns governs locals són la viva expressió d’una incultura de l’aigua i del territori que cal denunciar, no és més acceptable el vist-i-plau que, en un cas tan flagrant com aquest, ha donat l’ACA perquè el projecte es pogués tirar endavant tal qual. Com és possible que, per part de l’administració hidràulica catalana, s’autoritzin execucions tan discutibles com aquesta i que no s’actuï, d’ofici, per adaptar els projectes als nous requeriments ambientals i de participació ciutadana? A on queden els discursos oficials de la directiva marc de l’aigua, de la sostenibilitat, de la recuperació dels entorns fluvials que es defensen públicament? Quin debat social i tècnic previs s’han dut a terme per discernir si la proposta executada era o no la més convenient?

 

Ara el formigonat de la riera de Santa Susanna ja és una realitat. Ha estat una oportunitat perduda per demostrar una sensibilitat diferent vers el territori de la nostra comarca i una constatació més que, almenys a l’Alt Maresme, la intervenció a les rieres encara és molt lluny dels bons oficis que caldria esperar d’aquesta pretesa nova cultura de l’aigua. Tant de bo, pel cas de Malgrat de Mar, la decisió presa finalment mereixi una valoració en sentit contrari i sigui molt més positiva.