OCELLS DE LA VALL DE LA RIERA DE PINEDA

OBSERVACIONS D’OCELLS A LA VALL DE LA RIERA I ALS TURONS DE LA GUÀRDIA I MONTPALAU:

 

NOM COMÚ/ NOM CASTELLÀ/ NOM CIENTÍFIC /OBSERVACIONS

 

Aligot comú/Miloca/ Ratonero común /Buteo buteo. Resident. Escàs, a l’hivern s’incrementen els seus efectius amb individus provinents d’Europa.

Aligot vesper/ Halcón abejero/ Pernis apivorus. Se’l veu en migració. Es una espècies estival i escassa en la nostra comarca.

Àguila marcenca/ Aguila culebrera/ Circaetus gallicus. Se la veu de pas, freqüentment a les zones de brolla dels turons de la Guàrdia i Montpalau

Esparver vulgar/ Gavilan/ Accipiter nisus .Als boscos menys freqüentats. Principalment sedentàri, escàs

Astor/ Azor/ Accipiter gentilis. Resident escàs a la part més alta i arbrada de la riera

Xoriguer comú/ Cernícalo vulgar/Falco tinnunculus,. Principalment a l’hivern, als solells menys arbrats, erms i conreus

Falco mostatxut /Alcotán/ Falco subbuteo. Nidificant, escàs en la zona de la Guàrdia i Montpalau

Falcó pelegrí /Halcón peregrino/ Falco peregrinus. Accidental, algun exemplar vist en vol, pot esser algun dels exemplars reintroduïts a Calella

Falco de la reina/ Halcón de Eleonor/ Falco eleonorae. Als volts de Sant Joan, a la Guàrdia, uns quants anys, se l’ha vist menjant escarabats de Sant Joan

Duc/ Búho real/ Bubo bubo. Resident escàs

Gamarús/ Cárabo común/ Strix aluco. Se l’escolta freqüentment a les nits en zones arbrades, fins i tot ben a prop de les cases

Mussol /Mochuelo común /Athene noctua. El més diürn dels nocturns, se l’observa freqüentment als sostres dels masos.

Òliba/ Xibeca/ Lechuza común/ Tyto alba. Nia en construccions humanes, normalment en zones suburbanes.

Xot/ Autillo /Otus scops. El seu cant es un “txu” repetit que es pot confondre amb el d’un gripau anomenat tòtil.

Esplugabous /Garcilla bueyera/ Bubulcus ibis. Al’hivern, es veuen grups en pas, alimentant-se pels conreus de la vall.

Faisà/ Faisan/ Phasianus colchicus. Exemplars sobrevivents procedents d’alliberaments per la cacera

Perdiu /Perdíz común /Alectoris rufa. Sedentàries, n’hi ha de repoblació per la cacera i de “salvatges”

Guatlla/ Codorníz /Coturnix coturnix. Escassa, en pas se la pot sentir als conreus i erms de la vall.

Becada/ Chocha perdíz /Scolopax rusticola. Hivernant i en migració, se la sol veure al vespre, volant just per sobre els arbres.

Tudó /Paloma torcaz /Columba palumbus. Cada cop més comú. Se la pot veure freqüentment als ambients urbans.

Tórtora/ Tórtola común/ Streptopelia turtur. Estival, nidificant.

Tórtora turca /Tórtola turca /Streptopelia decaocto. Espècie en expansió provenint d’Europa oriental, ha esdevingut més freqüent que l’autòctona

Puput/ Abubilla /Upupa epops. Estival, nidificant, algun individu resta excepcionalment tot l’any a casa nostra.

Abellerol – Pallarola/ Abejaruco común/ Merops apiaster. En pas i estival. Nia als talussos.

Cucut /Cuco /Cuculus canorus. Estival, nidificant, parasita nius d’altres ocells.

Cucut reial/ Críalo C/lamator glandarius. Estival. Ha esdevingut molt escàs. Especialitzat en parasitar nius de garsa.

Enganyapastors-Xiboc/ Chotacabras gris/ Caprimulgus europaeus. Estival i nidificant, ocell nocturn, normalment sentim escoltem el seu cant als vespres

Siboc-Xiboc/ Chotacabras pardo/ Caprimulgus ruficolllis. Estival, molt similar a l’anterior, es diferencien bàsicament pel seu cant

Pigot verd – Picot /Pito real/ Picus viridis. Resident comú, s’escolta el seu cant semblant al renillar dels cavalls. Niu en forats d’arbres

Colltort /Torcecuello/ Jynx torquilla. Estival escàs, habitualment només percebut pel seu cant

Ballester /Vencejo real /Apus melba. A la primavera, en pas, se’l pot veure per sobre del turó de la Guàrdia.

Falciot negre- Magall /Vencejo común/ Apus apus estiva. Les primeres cites solen produir-se a mitjans març. Nia a forats dels edificis.

Oreneta cuablanca /Avión común/ Delichon úrbica. Estival, nia als cairats de les cases on construeix nius de fang

Oreneta vulgar/ Golondrina común/ Hirundo rústica. Estival. Nia a edificacions humanes

Oreneta cua-rogenca/ Golondrina dáurica /Hirundo dáurica. La vall de la riera és l’únic lloc del Maresme on fa niu

Roquerol/ Avión roquero/ Ptyonoprogne rupestris. Nidificant, és l’únic hirundínid que podem veure a l’hivern

Cuereta blanca-Cuscueta/ Lavandera blanca/ Motacilla alba. Nidificant, freqüenta els conreus i les vores de la riera

Cuereta torrentera/ Lavandera cascadeña/ Motacilla cinerea. Resident molt escassa, a l’hivern el nombre d’individus creix amb els migrants

Cotxa fumada/ Colirrojo tizón/ Phoenicurus ochruros. Se l’observa als conreus, erms i `pedregams, posat en posició elevada

Pit roig – Rupit /Petirrojo /Erithacus rubecula. Ala zona se’l veu bàsicament a l’hivern, restant a l’estiu alguns individus als obacs

Bitxac comú /Tarabilla común/ Saxicola torquata.Resident escàs, se’l veu molt més a l’hivern i de pas, sempre en el punt més alt d’una mata

Rossinyol /Ruiseñor común /Luscinia megarhynchos. Estival, els mascles sovint canten de nit per atreure les femelles en ésser un migrador nocturn

Merla blava/ Roquero solitario /Monticola solitarius. Resident, se’l veu normalment a les pedreres

Merla /Mirlo común /Turdus merula. Molt comú en tots els ambients, fins i tots els urbans

Tord comú /Zorzal común/ Turdus philomelos. Individus sedentaris i hivernants

Rossinyol bord/ Ruiseñor bastardo/ Cettia cetti. Sedentari molt comú, especialment a la vall de la riera, se’l detecta pel seu cant característic

Trist/ Buitrón/ CistÍcola juncidis. Alguns individus, en camps de conreu a la vall de la riera.

Bosqueta/ Zarcero común/ Hippolais polyglotta. Estival comú

Tallarol de casquet/ Curruca capirotada/ Sylvia atricapilla. Tot l’any molt comú, es pot veure als jardins del poble on busca els fruits de les heures.

Tallarol capnegre /Curruca cabecinegra /Sylvia melanocephala. Comú tot l’any, però més forestal que l’anterior

Tallarol emmascarat /Curruca mirlona/ Sylvia hortensis. Rar, se’ l’escolta a l’estiu, al límit de la Comadaba amb el turó de la Guàrdia.

Tallareta cuallarga /Curruca rabilarga/ Sylvia undata. Sedentària, escassa i molt localitzada. Viu en mig les brolles

Tallarol de garriga /Curruca carrasqueña /Sylvia cantillans. Estival, comú però localitzada. Se la reconeix bàsicament pel seu cant característic

Mosquiter de passa /Mosquitero musical/ Phyllocopus trochilus. Migrador comú i estival

Mosquiter comú/ Mosquitero común/ Phylloscopus collybita. Al’hivern és molt comú, fins i tot a la zona urbana

Mosquiter pàl·lid/ Mosquitero papialbo /Phylloscopus bonelli. Estival.

Bruel/ Reyezuelo listado/ Regulus ignicapillus. Espècie eminentment forestal. Un dels ocells més petits de la nostra fauna.

Cargolet- Ull de bou/ Chochín /Troglodytes troglodytes. Sedentari, uns dels ocells més comuns de cant característic

Raspinell comú /Agateador común/ Certhia brachydactila. Sedentari, comú, el podem veure pujant pels troncs dels arbres

Capsigrany/ Alcaudón común/ Lanius senator. Estival, escàs

Botxí /Alcaudón real /Lanius meridionalis. Havia niat a les brolles de la falda del Montpalau.

Papamosques gris /Papamoscas gris /Muscicapa striata. Estival escàs, agafa els insectes dels que s’alimenta des d’un lloc alçat al que sempre torna

Mallerenga blava/ Herrerillo común/ Parus caeruleus. Comú, se’l pot veure als jardins del poble.

Mallerenga carbonera/ Carbonero común/ Parus major.Molt comú, és un dels pocs ocells capaços de menjar les erugues de la processionària

Mallerenga cuallarga/ Mito/ Aegitahlos caudatus. No tant comú com les anteriors, és eminentment forestal. Sol anar sempre en grups familiars.

Mallerenga emplomallada/ Herrerillo capuchino/ Parus cristatus. Forestal, també se la pot veure a jardins en les urbanitzacions.

Mallerenga petita /Carbonero garrapinos/ Parus ater. Forestal, és en aquesta zona la més escassa de les mallerengues

Corb/ Cuervo/ Corvus corax. Accidental, de tant en tant es veu una parella a la cantera del Montpalau

Garsa/ Urraca /Pica pica. Sedentària, especialment en zones de conreu i humanitzades.

Estornell vulgar/ Estornino pinto/ Sturnus vulgaris. Cada cop més comú, se’l pot veure tot sovint als sostres de les cases on fa niu

Gaig /Arrendajo común /Garrulus glandarius. Sedentari, nidificant, cada cop més abundant

Oriol/ Oropéndola /Oriolus oriolus. Estival, nidificant. Se’l sent però quasi mai se’l pot veure a pesar dels seus colors llampants

Gafarró/ Verdecillo común/ Serinus serinus. Sedentari i presència d’hivernants. El mascle és l’únic capaç de fer el cant en vol

Cadernera/ Jilguero común/ Carduelis carduelis. Sedentari amb individus hivernants

Pinsà/ Pinzón vulgar/ Fringilla coelebs. Resident, nidificant escàs, a l’hivern venen un gran nombre d’hivernants

Verdum/ Verderón común/ Carduelis chloris. Li agrada niar als xipressos

Passerell comú /Pardillo común/ Carduelis cannabina. Hivernants, se’l veu en estols pels conreus de la Vall

Gratapalles/ Escribano soteño/ Emberiza cirlus. Sedentari, és típic veure el mascle cantar des d’un lloc alçat

Cruixidell /Triguero/ Miliaria calandra. Sedentari, escàs, canta des dels fils del telèfon i llocs alçats

Pardal comú /Gorrión común/ Passer domesticus. Resident, el més comú dels ocells

Pardal xarrec/ Gorrión molinero /Passes montanus. Sedentari, molt semblant a l’anterior, menys comú, prefereix zones menys humanitzades

Pardal de bardissa /Acentor común/ Prunella modularis. Hivernant força escàs.

Santa Susanna, 13 de maig de 2.006

Font: Antoni Abad Guillén. Recull observacions dels anys 1.984 a 2006.

Escribe un comentario

Puede usar HTML:
<a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>