ORIGEN

La plataforma «Salvem la Vall de la Riera de Pineda» va surgir gairebé sola, sense gaire esforç. En una sortida per la Vall i les muntantyes de la vall, dalt de La Guàrdia,un membre de la mateixa plataforma, llavors encara no constituida, ens va advertir que tota aquella vall que estàvem veient, coneixent i aprenent a estimar, podia esdevenir urbanitzable en un futur potser proper. Tots ens vam quedar ben fotuts i vam pensar que era força greu i valia la pena fer-hi alguna cosa, i potser calia fer-ho ara aviat, ja que tots podem observar objectivament com de de pressa s’està expandint Pineda, i sobretot en aquests últims temps. De fet, ha quedat molt ben encimentat, recobert, aïllat, impermeabilitzat, enrajolat i «protegit». Però protegit de què? Doncs de la sorra, el fang i de la TERRA, que, juntament amb l’aigua, són font de vida. De la TERRA em refereixo com a sorra, talment, i també en un sentit més universal de terra, i també en «aquell sentit» tan important a hores d’ara, en aquesta societat globalitzada en què vivim, de «pertànyer» a un lloc, de «tenir referents», «sentir-me d’un lloc». Jo no pertanyo al ciment ni als edificis… jo voldria pertànyer al meu poble, vora el mar, amb la Vall de la Riera al darrera i, més endarrera, les muntanyes de Gràcia, La Guàrdia i el Montpalau, que m’evoquen records i em «fan sentir». Potser hauríem d’intentar conèixer i fer conèixer a les generacions futures aquests llocs que et donen referents i evoquen records, perquè així ells també s’ho faran seu. Parlant amb la gent més gran i no tan gran, sempre es recorda els jocs al carrrer, la sorra, el fang, berenars vora la riera, les basses, les fonts, les excursions, romeries, les herbes, les flors del camp, la ginesta… Això encara fa poble i no ho hem de deixar perdre, encara que Pineda s’hagi fet tan gran. La Vall de la Riera de Pineda pot complir aquesta funció de donar-nos aquests referents. De fet, la «façana de mar» ja està prou despersonalitzada, des del poble no veiem el mar, hi ha uns edificis molt alts que ens ho impedeixen. Però pensem ara en salvar la Vall de la Riera de Pineda: del camp, dels camins de bast[, de les masies més antigues, de les fonts, de la pagesia, del nostre patrimoni arqueològic. De fet, aquí a Pineda tenim la sort que el camp està aquí darrera mateix, no gaire lluny, hi podem arribar sense cotxe, fent una passejada. Creiem que si els partits polítics que estan a l’Ajuntament de Pinda tenen una ADEQUADA visió de futur, serà una cosa bona per a tots, a la llarga, tant pels pinedencs, com pels visitants com pels estrangers, que cada vegada més es qüestionen i volen veure alguna cosa més que sol i platja. Tenir aquest espai de descongestió urbana és un espai bo per a tothom, ho mirem com ho mirem. La Vall de la Riera de Pineda no s’ha d’oblidar que era, i actualment encara és, encara que en molta menys proporció, una zona eminentment AGRÀRIA. Hauríem de fer els possibles perquè això continuï sent així, però amb molta més energia i ajudes que fins ara. No es pot entendre com una de les millors terres d’horta que hi han, la nostra, no pot donar de menjar a tots els pinedencs (que cada vegada són més) de manera preferent, amb verdures fresques acabades de collir. Per què no podem continuar amb la pagesia d’aquí? Per què no l’ajudem a tirar endavant? Haurien de rebre suport prioritari de tots els pinedencs i suport per part de l’Ajuntament i administracions pertinents. Nosaltres, des de la plataforma «Salvem la Vall de la Riera de Pineda» tenim la necessitat de dir PROU!!, «parem un moment»!! i pensem si aquest és en realitat el model de poble que volem per a nosaltres i els nostres fills i, sobretot, per a les GENERACIONS FUTURES, aïllats de la terra, de la sorra, del fang i de la bassa de granotes; en resum, de tots aquells petits records que ens fan «sentir» i que ens donen «referents». On hi ha un camp sempre hi podrem construir un edifici. Però on JA hi han els edificis, difícilment hi haurà mai més un camp. Creiem que és indispensable salvar i, si pot ser, millorar la Vall de la Riera de Pineda i l’objectiu prioritari i irrenunciable per aconseguir això és que deixi de ser urbanitzable. No permetem que aquesta Vall passi a formar part del llegat del record per a les generacions futures, sinó que sigui una cosa viva i real en la vida de tots els pinedencs.